Les victòries i els trofeus de guerra, la fundació de ciutats, els honors i tot allò gran i admirable són un tresor bonic i benaurat. Coses d’aquesta mena aporten fama i agraden a qui en gaudeix, però no es considera que els corresponguin, un cop es morin i se'n vagin allà; i fins i tot, l'oblit amagarà i distorsionarà les conseqüències reals de les accions: quan finalment moren les persones que coneixen els fets, se'n va també el saber, que s'esfuma amb elles.
Ara bé, el simple record és quelcom inútil i fràgil i tendeix a durar poc temps. Certes persones, crec, no haurien decidit de posar la seva vida en perill per la pàtria o assumir algun tipus de patiment amb la consciència que, per sensacionals que fossin els seus actes, la glòria es moriria amb ells, s'esvairia, limitant-se a la durada de seva vida, si una providència divina, tal com sembla, no sostingués la debilitat de la natura, recuperant, de la mà de la història, l'excel·lència de les accions i les esperances que hi havia dipositades en elles. Els campions d'Olímpia i de Nemea, per exemple, no es despullaven en l'arena per una corona d'olivera o d'api1, crec, ni tampoc els soldats més valents es llancen al mig de perills clars i evidents només pel desig d'un botí o d'una recompensa momentània: uns i altres ho fan a l'encalç d'una glòria durable, cristal·lina, que no es pot obtenir d'altra manera sinó quan els immortalitza la història, no com en les creences de Zamolxis i els deliris dels getes, sinó de veritat, seguint un camí de divinitat i immortalitat; només així allò mortal pot perviure eternament.
Sens dubte, no seria gens fàcil explicar un per un tots els beneficis amb què la historia omple la vida humana; però en resum, crec que no és en absolut inferior a la ciència política i, si pot ser, és quelcom més útil. És a dir, una, com una reina inflexible i esquerpa, mana i dona disposicions sobre què cal seguir i evitar, com barrejant obligació amb persuasió. L'altra en canvi, servint-se més aviat del seu encant, com si cuinés els conceptes a foc lent, amb varietat d'exemples, explicant en la narració en quines circumstàncies els homes han adquirit bona reputació servint-se de prudència i equilibri, i on fallaren en l'objectiu quan una decisió o la sort van anar en sentit contrari, s'amaga lluny dels esperits, però hi infon l'excel·lència: dit d'una altra manera, allò amable i que no s'imposa arrela i s'adhereix més als esperits.
1La corona d'api era per als vencedors dels jocs de Nemea.
(Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, Proem. 1-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada