Agaties Escolàstic: Històries (Preàmbul 6-10)

Per part meva, tenia aquestes opinions des de fa molt de temps: considerava que calia admirar i celebrar més que ningú tothom que ens havia beneficiat dedicant-se a les obres històriques. Tot i així, no tenia intenció de dur a terme aquest tipus d'obra i ni tant sols pensava intentar començar-ne una: des de l'adolescència em dedicava més aviat als versos heroics i preferia els plaers de la creació poètica; a més a més, vaig fer poemes curts en hexàmetres, que es deien Dafníaques – uns componiments de tema amorós d'estil vari- plens de la màgia pròpia d'aquest gènere. Abans, fins i tot m'havia semblat una activitat prestigiosa i força agradable la de recollir de la millor manera possible, transcrivint-los un per un en un ordre determinat, els epigrames nous i recents, encara desconeguts i que determinats poetes havien compost desordenadament. A més a més, en aquest sentit, vaig completar moltes més obres, fetes certament sense tenir una finalitat concreta, però en tot cas captivadores i plenes d'encant. I ben mirat, la poesia és quelcom de sagrat, d'origen divina. És a dir, justament aquells esperits que de veritat són posseïts i són addictes a aquest furor bàquic són els qui hi treuen inspiració, diria el savi fill d'Aristó, i donen a la llum la bellesa. Jo creia convenient seguir això i, no em venia de gust certament deixar córrer aquells treballs plens d'ímpetu i d'encant, sinó seguir la inscripció dèlfica i conèixer-me a mi mateix.

Però durant el meu temps, han esclatat, sense preavís, guerres espantoses per tota la terra i han tingut lloc moviments de grans poblacions bàrbares, imprevisibles coincidències de fets increïbles, vicissituds de la fortuna, nacions aniquilades, ciutats capturades, pobles deportats, és a dir: tot el gènere humà ha estat trasbalsat. Quan tots aquests fets tingueren lloc, aleshores vaig pensar, no sense preocupació, que no seria just que gestes tan importants i admirables, que podrien ser útils i beneficioses per a la posteritat, caiguessin parcialment oblidades, quan no silenciades del tot.

(Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, Proem. 6-10)