Jordi de Pisídia: Panegíric a Heracli de tornada de l'Àfrica, proclamat emperador, i contra l'emperador Focas (39 - 89)

I abans, quan ens veies patir en la misèria,

i quan del tir๠les amargues ferides

ens posseïen i ens envestien els cossos

era el moment de restar lluny d'inquietuds,

car dels mals, havies nascut sense culpa.

Però no, Senyor, no et mantingueres

lluny de qui estava al mig d'enormes desgràcies

amb les quals una fera al cap de l'imperi

turmentava tothom de manera salvatge.

Vas afrontar reptes tan grans de bon grat;

la teva sang, a tu no, no t'importava,

pel desig de treure tothom de la sang:

de fet, no vas témer un viatge tan llarg²

ni la pietat per la mare et frenà aleshores;

tu, que cremaves per Déu, et posseïa

un cert desig: apaivagar la tempesta

que duia l'imperi al desastre.

No vas perdre llavors aquesta esperança

i, com Finees, que creia en l'Esperit,

tenies la fe homicida dels homicidis.

I de fet, des que ens tens al servei de Déu,

lliures de la tirànica pesta,

s'ha aturat aquella terrible sagnia,

d'on naixia aquell torrent de dolors.

Majestat, amb el record d'això per sempre,

amb les esperances enviades a Déu,

aviat, Ell, Déu, el tornaràs a veure,

de nou, protector de la teva esperança.

Car Ell ens obrirà de la Pau les portes,

de bat a bat, amb les teves bones arts,

mostrant-la asseguda amb tu al tro de l'imperi.

Fa poc, em sembla, sàviament s'amagava,

per l'horror d'assistir a atroços delictes.

Però tu, cabal de gràcia divina,

la que no du cap a un imperi en ruïna,

ans l'eleva, per sempre, al seu ésser,

accepta allò humil, i mostra'ns grandesa.

Ell t'ha donat un ànim benèvol

car defenses tothom, i no et fas enrere;

des d'ara t'ensenyarà a dur l'imperi

de la tempesta a la bonança, que és cosa teva,

quan doncs alliberats de les angoixes

descriurem la gràcia indeleble

esculpint la bellesa del teu esperit

en els nostres cors com en una estàtua

i mostrant quina flor de benedicció

s'amagava entre els embulls dels esbarzers.

Dedicant-te aquestes humils paraules,

és evident que no hi estic a l'alçada:

és obvi que aprenc el “coneix-te a tu mateix”,

i desitjo, com tothom, la dolça derrota.

FI DEL PANEGÍRIC

1 Es refereix a l'emperador Flavi Focas (602-610).

2 El viatge d'Heracli amb les tropes bizantines de Nordàfrica fins a Constantinoble per defenestrar Focas.

(Giorgio di Pisidia, Poemi. I. Panegirici Epici. Ed. A. Pertusi, 1960. 77-78)