Eustaci Macrembolites: Els amors d'Hismine i Hismínies (I, 4-5.5)

El jardí de Sostenes

 

Aquest jardí tenia un encant i una voluptat desbordants, ric en plantes, tot ple de flors: els xiprers arrenglats, les murtres ombrívoles fent una pèrgola, les vinyes s'arrissaven pels raïms, les violetes sobresortien entre les fulles, amb el seu perfum enriquien la vista; les roses aquí obrien les poncelles, allà es quedaven tancades, en algun altre lloc ja estaven obertes i hi havia on s'havien pansit i havien caigut al terra. El lliri decorava el jardí, delectava l'olfacte, atreia la vista, rivalitzant amb la rosa. Si vostè n'hagués estat el jutge, no sé a quina flor hauria acordat la victòria.

Veient això, em semblava veure el jardí d'Alcinoo i ja no em semblaven un mite els Camps Elisis descrits emfàticament pels poetes: llorers, murtres, xiprers, vinyes i la resta de plantes, que decoraven el jardí -o, més aviat¹, que el jardí de Sostenes presentava a la vista-, obrien les branques com els dits de la mà i, fent com una dansa, cobrien el jardí, impedint al sol d'arribar a tocar el terra, fins quan el ponent, amb les seves bufades, n'agitava les fulles. Davant de tot allò jo anava dient: “M'has lligat amb un llaç daurat², Sostenes.”

Hi havia un pou de quatre braços amb forma circular i un sortidor com una columna al bell mig, al centre del cercle del pou. De pedra era el sortidor, pedra de cent colors. Una pàtera de marbre de Tessàlia a la seva extremitat, amb una àliga daurada a dalt, que treia aigua pel bec. La pàtera rebia l'aigua i l'àliga obria les ales com si volgués banyar-s'hi. Una cabra que acabava de parir bevia l'aigua plegant les potes anteriors; un pastor seia a prop de les mamelles, tot agafant-ne els mugrons: una bevia aigua i l'altre munyia llet blanca i, per més que aquella obrís la boca per beure, el pastor continuava munyint; la rústica copa sota d'ella, amb un forat mal tancat a la base, deixava escapar la llet acabada de munyir. Un conill assegut al marge de la font cavava amb la pota dreta i hi feia com un sortidor a la font, mullant-s'hi tot el morro.

1 Marcovich elimina τὸν κήπον ἐκόσμει ἢ μᾶλλον. F. Conca considera que no hi ha raó documental (cap manuscrit) per fer-ho. Seguim Conca.

2   Una referència homèrica a Illada, VIII, 18.

(Eustatius Macrembolites, De Hysmines et Hysminiae Amoribus Libri XI, I, 4-5.5. Munchen, 2001)