Agaties Escolàstic: Històries (Preàmbul 18-20)

Aquesta gent afirma a l'uníson que es dedica a la història, si més no això indiquen en el títol de l'obra; en realitat, els fets delaten que es van servir hàbilment del seu nom. És a dir, qui és encara en vida, sigui un emperador o algú famós per alguna altra raó, no es limiten a elogiar-lo relatant-ne les accions (i sens dubte el seu error seria petit), ans deixen clar a tothom que no es preocupen de res més que de cantar-ne els elogis i les meravelles, de manera desaforada. Qui ja és mort, en canvi, qualsevol que sigui, o el vituperen com a inepte i destructor de l'estat, o - que si més no no és tan terrible - el menystenen, sense concedir-li cap esment. Així pretenen arreglar la seva situació present i procurar-se beneficis, servint qui està al poder en cada moment, poc conscients del fet que, molt probablement, panegírics d'aquesta mena no agraden ni als propis destinataris, pels quals les adulacions descarades no són suficients per millorar la reputació que tenen. Llavors, mentre que uns – aquests precisament – narren la història com els convé i com hi estan acostumats, jo al contrari intentaré en tot moment explicar la veritat, fins allà on arribi. Relataré tots els actes dignes de nota duts a terme fins avui pels romans i molts dels que van fer els bàrbars, i no només els actes de gent que - per sort d'ells - encara viu, sinó també, de manera especial, de qui va morir, i no passaré sota silenci res que valgui la pena de ser explicat.

(Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, Proem. 18-20)