Cristòfol de Mitilene (4)

Plany per la mort de la germana

Una dona -era una rosa¹-

s'emportà negra la mort;

al seu llit reposa,

com un brot que hom ha podat;

de virtut, pura garlanda,

envoltada ara descansa,

esplendorosa sobre el llit,

encara i ser ja sense vida.

Plens de pluja, ploreu, núvols, vostres llàgrimes,

car, de sobte, s'ha apagat la més bonica.

Que els ulls compassius,

plorin, tristos, per ella,

que les boques n'alabin

fervoroses l'encant.

Des del cor gemeguejo,

jo ton germà, amor meu,

des del cor gemeguejo,

des del cor, car t'estimo.

Jeu, similar a un xiprer, la germana,

deixant a nosaltres la pena.

Feu ressonar la paraula,

turma erudita, en les arpes;

la noia, esplèndida pell²,

volteu amb sons de lloança.

I sembla escoltar, fixeu-vos,

si algú gosa parlar-hi;

i marca ninguna al rostre,

cap, que en recordi la mort.

Hem perdut un orgull de nostra raça

el trenta de maig, ai pobre de mi.

On són els cors de beats,

i on les bandes de músics,

allà dirigeix ta escollida

Déu meu, rei de tots:

amb les ànimes perfectes,

amb els àngels sense cos,

amb els justos que t'estimen,

meu omniscient Senyor.

Ploro, quan ja s'emporten el llitet,

i et duen al sepulcre, noia de bells colors.

1 Ροδοεικέλην. Només atestat aquí. No es troba en cap altra obra escrita en grec.

2 Ὁλολαμπρόχρουν, segons els Kurtz, en comptes ῥοδολαμπρόχρουν de Cantarella. És en tot cas un àpax que només es troba aquí.

(Poeti bizantini, Ed. Raffaele Cantarella, Milà, 1948, Vol. I, pàg. 156)