Jordi Paquimeres: Relats històrics (XI, 14)

Batalla entre catalans i genovesos i mort del gran drungari¹

Llavors mentre ells² es preparaven i estaven ja a punt de marxar, els genovesos de la ciutat sortiren en contra seu reclamant el pagament del crèdit: és a dir, creien que no podien exigir-lo a l'emperador, ja que el préstec l'havien fet a uns altres. Però els altres imputaven el crèdit a l'emperador, si més no perquè era en benefici seu que l'havien utilitzat. L'emperador, per part seva, fins llavors no havia reconegut el deute; nogensmenys acceptà pagar per tallar així de soca-arrel tot conflicte, enviant Esteve Musaló, gran drungari³ de la flota, a calmar els ànims encesos. Malauradament, a aquest li sortí tan malament la cosa, que el mataren a dalt del cavall.

Llavors esclatà la fúria entre els dos bàndols: entre els forasters, que se situaren al monestir del Cosmidi⁴ per fer-lo servir com a plaça-forta en batalla, i els genovesos, que immediatament s'atrinxeraren a la platja, amb una barrera feta de barrils, contenidors i taules de fusta, des d'on atacaven, com des d'unes muralles, i on rebien els atacs. Així que hi va haver moltes baixes d'ambdós bàndols. L'emperador calmà amb feines i treballs tota aquella agitació i els catalans pogueren fer veles⁵ rumb a Cízic on havien d'hivernar. Un cop allà, instal·lats dins de les muralles, van cometre moltes malifetes: extorquien, segrestaven les persones, assetjaven les dones casades i tractaven la població local com els esclaus de comprar i vendre. Mentrestant, Ferran Eiximenis, avergonyit per allò que estaven fent, després d'haver denunciat reiteradament les coses que feien -i com havien aprofitat de l'emperador-, ja que no pogué dissuadir aquells bàrbars, ara que tenia en contra a més a més el cap mateix de l'expedició, havia decidit marxar. Així, un cop preparat, salpà cap a casa, amb les seves naus i els seus homes. Però aquella gent, que encara estava instal·lada a les muralles de Cízic, ostentant la seva arrogància, tothom sabia de quina manera acabaria amb aquestes actituds: el desastre encerclava els romans que, malgrat els sofriments, es barallaven entre ells.

1 Els capítols 202 i 203 de Muntaner narren com els catalans lluiten contra els genovesos. Les dues versions no coincideixen en molts aspectes.

2 Els catalans. Es reprèn la narració del capítol 13.

3 Δρουγγάριος τοῦ πλωίμου. És un càrrec que va anar canviant amb els anys. En època dels Paleòlegs el megaduc (R. De Flor, en aquest cas) té unes responsabilitats superiors i similars a les de primer ministre, mentre el drungari tornaria a ser l'almirall de la flota.

4 Κοσμίδιον. No està claríssima la seva col·locació a Constinoble.

5 Els almogàvers.

(Georges Paquimérès, Relations Historiques Vol. IV, A. Failler, París, 1999, 14)