Fins quan, ulls, del suc dels Amors estareu omplint-vos la copa,
addictes intrèpids al vi de bellesa, tan fort1?
Lluny, correm com més fort. I després, a la mite deessa
de l'illa de Xipre, jo, sense vins, libaré.
I així, si un dia allà jo també estaré pres per la fúria,
gèlides llàgrimes us mullaran,
patint en tot cas la pena més justa: és vostra la culpa,
ai, si em cremen flames tan grans.
1 Lit.: pur, sense barrejar.
(Antologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 225)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada