Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 229 (230)

A Doris, una hetaira

Auri arrancant-se del cap un cabell, un de sol, la Dorida,

  com una presa de guerra, em té lligat per les mans.

I bé que abans me'n burlava: fàcil, pensava, seria

  desfer-me de les manilles de la somiada Dorís;

com que no fui prou fort per trencar-les, ja me'n vaig plànyer,

  com qui és pres en un vincle de bronze.

I ara, penjat a un cabell¹, triplement caigut en desgràcia

  vaig on em treu la senyora, arrossegat com un gos².

1 Expressió proverbial.

2 Lit.: arrossegat amb duresa.

(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 229)