Epigrama de recomanacions: com s'ha d'estimar
Si ames, no empenyis, no, de genolls el teu ànim per terra,
inflat de súpliques sense futur,
ans has de ser enigmàtic sobre el que penses, arrufa
les celles i mira amb esguard esquiu.
Car a les dones, els cal menystenir qui va ple de confiança
i també fan escarni de qui és massa humil.
L'enamorat perfecte és aquell qui en fa una barreja:
té humilitat conjugada amb un xic d'atreviment.
(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, I 215)
Millor "conjugada amb...". Felicitats novament per la selecció i iniciativa del blog!
ResponEliminaGràcies Ramon,
ResponEliminaM'havia pres una llibertat, diguem poètica, que no tocava, per mantenir el ritme, però així (..."amb un xic") també queda resolt.
Gràcies a tu per tot novament. M'admira que tinguis a mà la vella edició de Stadtmüller, i no la de Paton o Beckby: quina gran sort!
ResponEliminaSí, a més a més és molt maca de veure, amb una tapa amb lllom de cuir i l'ex-libris del seu antic pripietari, un professor de Münich. Un cops de sort d'aquells que de vegades es donen comprant per internet...
ResponElimina