El Continuador de Teòfanes: Cronografia, Preàmbul

CRONOGRAFIA ESCRITA PER ORDRE DE CONSTANT͹, AMANT DE CRIST I PORFIROGÈNIT SENYOR, FILL DE LLEÓ² SAVI SENYOR I EMPERADOR

INICIANT ON TERMINÀ TEÒFANES, AMB MIQUEL FILL DE TEÒFIL CUROPALATES, ÉS A DIR A PARTIR DE L’IMPERI DE LLEÓ L’ARMENI

PREÀMBUL

Majestat d’inigualable saviesa, sens dubte és un mèrit vostre, entre de molts altres d'importants, treure a una nova vida i al seu renaixement allò que per efecte del temps havia passat i ja no era, i haver-vos compromès pel bé de la història, si més no, no l'heu deixada desatesa, com els vostres predecessors en el govern de l'imperi: hem d’excloure sens dubte els qui han actuat per enveja, cosa no envejable per qui és persona de bé; uns altres no s’han esforçat gens a diferenciar-se de la massa, per no ser avesats a les lletres i, al contrari, sent exemples de vulgaritat.

Què és propi de la formació d’un emperador així, ...³ que no aporti benefici per a qui és dotat d'enteniment? S’ha d’atendre als homes i a la raó especialment, que és d’on ve justament el poder imperial, perquè els homes, privats de llur racionalitat, no caiguin, sense adonar-se'n, a un precipici, amb el perill que pugui quedar mut allò que ens distingeix de qualsevol altre ésser.

Amable sobirà, amb la mesura del vostre esforç per la raó i per la cura dels homes - per no dir més coses⁴ -, els savis sabran que vós també ho sou, o més aviat, vós tindreu l'evidència del fet que, sí, ells també són savis⁵. Sou vós que, tot i utilitzar la meva mà únicament per fer-vos un servei, narreu fets anteriors a la vostra època, per ordinaris i poc edificants que siguin, car les persones atentes també hi poden trobar la utilitat. De totes maneres, preferint la cura per la raó a qualsevol mena d'ocupació o de lleure, com que això certament genera ambició i excel·lència en els súbdits que estimen la filosofia i la història, com si això fos una escola, heu decidit explicar a tothom de la millor manera allò que teniu reunit de la tradició escrita i oral. Heu considerat així mateix que el millor inici d’aquest relat històric és el final escrit pel beat Teòfanes⁶, que honoreu amb les vostres accions - a l'alçada de la parentela i la proximitat amb ell⁷, ja que en sou descendent - i de qui rebeu alhora certa fama. Terminà doncs amb el regnat de Miquel Curopalates i la derrota que patí contra els búlgars, per la traïció dels seus, fent esment únicament a la proclamació de Lleó i sense aclarir res als lectors de quina origen era i quina educació havia rebut.

Nosaltres, unint d’alguna manera el cap amb la resta dels membres, presentem aquella narració completa, sense llacunes, transferint l’època antiga a la següent, per als qui no viuen en la superficialitat, procurant-los beneficis, no pas perjudicis, car és bo i és útil per mantenir-se en el temps conèixer a fons la vida de de les bones i de les males persones.

FI DEL PREÀMBUL

1 Constantí VII Porfirogènit (911-959).

2 Lleó VI el Savi (865-911).

3 Llacuna del text.

4 Llacuna del text. La frase és probablement: ἵνα τἆλλα ἐάσω, seguint la hipòtesi del Combefis (ut alia praetermittam).

5 Obscur. El Combefis, sovint tan prolix, deixa el text en la seva literalitat, sense aclarir el concepte; nosaltres ens hi atrevim.

6 Teòfanes Confessor (760 aprox.-817/18), autor d'una Cronografia.

7 No s'ha verificat aquesta afirmació.

[Theophanes Continuatus, Ioannes Cameniata, Symeon Magister, Georgius Monachus, Ed. I. Bekker, Bonn, 1838, pàg. 3-5]