La mà de Joan de Damasc1
Reina, Mare omniscient,
que vas parir el Déu meu,
per les imatges sagrades
em van tallar la mà dreta2.
No desconeixes la causa
per què Lleó3 embogí.
Afanya't llavors i de pressa
guareix-me la mà.
La mà de l'Altíssim,
encarnada per tu,
fa grans miracles,
amb tu mitjancera.
Que em guareixi la mà,
doncs, amb les teves pregàries,
perquè pugui compondre
els càntics que entones,
i els himnes al Verb encarnat
a través teu, amb boniques
escales, Mare de Déu,
i, servicial, anunciï
la fe vertadera.4
1 N.d.T.: El títol és meu.
2 Joan de Damasc va veure la seva mà dreta tallada en el conflicte de les imatges. Segons la tradició les seves pregàries a la Verge van tenir efecte i es va curar.
3 Lleó III l'Isàuric (717-741), emperador icnoclasta. Per unes acusacions que va fer Lleó, el califa va fer tallar la mà a Joan.
4 Renuncio a traduir els 2 darrers versos que E.Bouvy considera espuris:
δύνασαι γὰρ ὅσα θέλεις,
ὡς τοῦ Θεοῦ μήτερ οὖσα.
[Ed. E. Bouvy, Anacréontiques toniques dans la vi de S. Jean Damacène, Bizantinische Zeitschrift, XVIII, 1909, pàg. 111]
Creo que os puede interesar el nuevo blog de crítica literaria del taller literario "Escribe y tacha". Saludos.
ResponEliminaGracias! No faltaremos.
ResponEliminaStefano.