Aquest himne de belles paraules amb càntics celebra
el Fill de Déu, nascut pels mortals
a la terra i els allibera de les penes del món, doloroses;
salva doncs els cantors d'aqueix treball.
1.
El Senyor amb un miracle salvà el poble, secant, un dia, les ones vaporoses del mar;
nascut d'una verge, com volia,
el camí al cel ens ha marcat qui, en l'ésser,
considerem igual al Pare i als homes.
Un ventre consagrat ens dugué el Logos,
l'esbarzer que no es crema, n'és imatge fidel;
els homes celebrem Déu, encarnat
en forma humana, que llava el pobre
ventre d'Eva de l'antiga, amarga culpa.
Abans de l'hora del sol, l'astre mostrà
el Logos, que venia a posar fi al pecat,
misèrrim en una cova, als mags:
compassiu, embolcallat en faixes,
et van veure amb goig, alhora, home i Senyor.
[Anthologia Graeca Carminum Christianorum, Christ et Paranikas, Liepzig, 1871, pàg. 205]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada