A una dona que té molts amants: Hipomenes, Leandre, Xante
Tot besant Hipomenes, fixa és la ment en Leandre;
i quan m'enganxo als llambrots de Leandre
és la imatge de Xante que porto dins; m'embolico
així amb en Xante, i és a Hippomene que vaig amb el cor.
Fujo de qui tinc dominat; rebent i donant abraçades,
sempre a llocs diferents i amb algú diferent,
em guanyo els favors de la rica Citèria. I qui em critiqui,
que resti un pobre monògam.
(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 231)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada