Constantí Manassès: Aristandre i Cal·litea (Fr. 8)

Així que ningú – sigui impiu, traïdor, assassí,

o estafador -, no s'esmuny de la presa del déu¹,

ni duent a l'esquena les ales de l'àliga,

per obrir-les pels deserts, ni pujant fins als núvols,

ni arraulit en la foscor o encovat sota terra:

l'instint famolenc, espantós, l'empeny a sortir.

1 Es refereix a Eros.

 

[Der Roman des Konstaninos Manasses, Ed. O. Mazal,Wien, 1967. Fr 8]