D'aquí endavant de l'Acrites comencen les gestes:
el llibre quart ens explica com va raptar aquella famosa
bellíssima noia i com va ser llur casament.
Vinga, fixeu-vos en el desig:
és l'arrel de l'amor, i n'és l'inici,
d'on neix afecte i finalment d'on brolla passió,
creix a poc a poc, tot duent, com a fruits,
neguits cada dia, temors i angoixes,
perills incomptables i llunyania dels parents.
La joventut en la flor sacseja els cors
i s'aventura a tot allò que ningú intenta:
a arribar fins al mar, sense por ni del foc;
la passió, insatisfeta, no es preocupa ni gens
ni mica dels dracs, dels lleons i d'altres feres,
fins i tot menysprea els bandolers més audaços,
la nit li sembla el dia, els ports de muntanya, planícies,
l'insomni, descans, la llunyania, veïnatge;
per passió hi ha qui renega la seva fe.
[Digenis Akritas, Ed. P.Odorico, Florència, 1995, 1 - 18 ]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada