La història de Cal·límac i Crisorroe (2)

Inici de la història doncs i de les seves circumstàncies

Vet aquí que un gran rei bàrbar, sobirà presumptuós, amo d'una enorme fortuna, gran terratinent, persona arrogant i de caràcter altiu, tenia tres fills encantadors, que estimava immensament¹: enamoraven per bellesa i formosor, tan admirables com eren en moltes coses i d'allò més valents. El pare, que els veia iguals per gallardia, bellesa, estatura i gran coratge, els reservava en igual mesura amor patern. Li hauria agradat que el primer heretés la corona i que el segon també l'heretés amb el primer, i finalment desitjava amb tot el seu cor donar en herència el poder real al tercer. Tots tres eren per ell dignes de la corona i del poder; és a dir que no volia preferir un a un altre, però tampoc no veia oportú fer-los tots tres hereus alhora, ni pensava que era útil, car això és anarquia i porta tempestes.

Assegut al tron, féu venir aleshores els fills, i amb tot l'afecte de què era capaç els digué: “Fills, perles de l'ànima meva, carn de ma carn, us vull lliurar insígnies, regne, honors i poder, però un sol és l'amor i igual és l'afecte pels tres; qui elevaré, qui posaré en primer lloc, qui escolliré per portar la corona, no ho sé pas. No vull lliurar el poder absolut a tots tres, car la corona i el regne vull que estiguin en pau i hi restin també, en el futur immediat i llunyà²: allò compartit porta enrenous i desastres, car si compartir no té espai en amor, tampoc aleshores en tindrà en el govern d'un regne. Aquí teniu tots els recursos, les forces militars i tot el que cal per a empreses heroiques: riqueses, estris i gran part de l'exèrcit. Aneu, marxeu, amb un bon cabàs de diners i tot el que us calgui en l'empresa. A qui mostrarà gran valentia en la lluita, força, agudesa i saviesa com cal, i demostrarà actuar com un rei, fent més mostra d'heroisme, li lliuraré el govern d'aquest regne en lloc meu.”

Ningú es va desesperar amb les paraules del pare, els seus decrets, les seves ordres, ans al contrari, amb goig i molt d'afecte, de bona gana, de tot cor, amb una gran tropa, un gran exèrcit, plens de utensilis i d'armes, de seguida s'acomiadaren i tots tres se'n varen anar.

1 C. Cupane destaca (pàg. 60) que aquest incipit de caire fabulós, és característic en la narrativa novel·lística grega en llengua vulgar, sense indicar una dependència específica a una obra concreta.

2 παρέκει χρόνου.

[La stroria d'amore di Callimaco e Crisorroe (24 - 74), Romanzi Cavallereschi Bizantini, Ed. C. Cupane, Torí, 1995]