El rei Abenner i la seva idolatria
Quan es començaren a fundar monestirs a Egipte, aplegant un gran nombre de monjos, la fama de llurs virtuts i estil de vida a imitació dels àngels tocà els límits del món i arribà fins als indis, aixecant-ne un gran entusiasme, tant que molts d'ells ho deixaven tot i anaven al desert a escometre l'empresa de viure, amb uns cossos mortals, com els éssers sense cos. Les coses doncs anaven bé i, com se sol dir, molts volaven al cel amb ales daurades. Però va aparèixer en aquell país un rei anomenat Abenner, poderós per riquesa, força i per les seves victòries sobre els enemics, i valent en batalla, el qual, orgullós com era de la seva gran estatura i de la bellesa de son rostre, es vanava de tot tipus de qualitats terrenals transitòries. Era oprimit per una extrema pobresa espiritual i aixafat per molts pecats, car era pagà i el pertorbava la superstició herètica dels ídols. Amb tot, per bé que vivia immers en el luxe i fruïa de tot allò agradable i delitós de la vida i no es negava ni un capritx, hi havia una cosa que n'obstacolava la felicitat i li feria l'ànima amb les preocupacions: la inquietud per l'esterilitat, perquè no tenia fills. Era la seva gran obsessió, deslliurar-se d'aquella condemna i ser tractat com un pare de família, que és cosa cobejada per molta gent.
Així era el rei i tenia aquests pensaments.
[St. John Damascene, Barlaam and Ioasaph, London i Cambridge 1957, pàg. 8, 10]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada