HISTÒRIA EDIFICANT DE L'INTERIOR DEL PAÍS DELS ETÍOPS, CONEGUT COM EL PAÍS DELS INDIS, TRASLLADADA A LA CIUTAT SANTA PEL MONJO JOAN1, UN HOME DISTINGIT I EXCEL·LENT DEL MONESTIR DE SANT SABA, EN LA QUAL ES NARRA LA HISTÒRIA DELS FAMOSOS I BEATS BARLAAM I IOASAF.
PREÀMBUL
Tots els qui són guiats per l'esperit de Déu, són fills de Déu2, diu el diví Apòstol. Ser dignes de l'Esperit Sant i esdevenir fills de Déu són les aspiracions més altes, tal com està escrit, i per a qui hi participa, hi ha descans de tota especulació3. Els sants dels primers temps4 van ser distingits amb l'honor d'assolir aquest estat de beatitud excepcional, el més alt entre allò desitjable, gràcies a la pràctica de l'excel·lència: uns, amb l'afany pel martiri i en la lluita contra al pecat fins al punt de vessar la sang5, d'altres, amb l'exercici ascètic, recorrent la via més estreta i convertint-se en màrtirs per la seva elecció. L'Església de Crist es va encarregar de documentar llurs actes plens de valor i d'excel·lència - tant de qui es va consagrar vessant la pròpia sang, com de qui imità la vida dels àngels6 – i de donar un exemple de virtut per a les generacions posteriors, mitjançant els apòstols inspirats per Déu i els beats pares que per la nostra salvació van establir l'excel·lència com a llei.
El camí cap a l'excel·lència és accidentat i escarpat7, sobretot per qui no s'ha lliurat encara al Senyor completament i continua rebent les envestides de les passions prepotents. Per aquesta raó necessitem molts recursos dels qui ens criden allà, és a dir, consells i també relats dels fets de qui va recorre el camí abans nostre; la qual cosa ens arrossega cap allà sense pena i ens prepara perquè no hi renunciem davant la duresa del viatge. Amb tot, aconsellar i animar qui ha d'emprendre un camí difícil i accidentat pot ser poc convincent; en canvi pot ser més eficaç per convèncer-lo a començar el viatge, mostrar quantes persones el van fer, arribant després a bon fi.
Jo, doncs, seguint aquesta norma, tement el perill que amenaça el servidor - aquell qui, desprès de rebre un talent del seu patró, l'enterrà, deixant-lo amagat sense generar cap utilitat8 – no em callaré sens dubte una història d'aquelles que fan bé a l'ànima, que justament em van narrar uns homes timorats, provinents de la part més interior del país dels etíops - anomenats Indis en el relat - després de traduir-la de documents fidedignes. I la història és aquesta.
1 L'autoria d'aquesta translació a la cultura cristiana de la història del Buddha no és un tema resolt. Tradicionalment havia estat atribuïda a Joan de Damasc.
2 Epístola als Romans, 8, 14.
3 Gregori Nazianzé, Oratio in Laudem Athanasii, Migne Vol. 35, 1084, 23.
4 ὁι ἀπ`αἰῶνος ἅγιοι.
5 Epístola als Hebreus 12, 4.
6 ἀγγελικὴ πολιτεία.
7 “The steep and thorny way to heaven”, diria Ofèlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada