Tornant a la narració, el rei de Bulgària Krum, que havia simulat fins llavors respectar acords i tractats i cercava d’obtenir un conveni de pau - en la meva opinió, només per rebre els imports anuals que ja li eren donats en concepte de tribut, tal com acordat per governants anteriors-, hi volgué afegir així mateix que en futur s'havien de fer tornar els refugiats búlgars i romans, al seu poble d'origen. Els membres del senat consideraven una absurditat això dels refugiats, per bé que l’emperador Miquel estigués en sintonia amb el rei de Bulgària, car no volia perdre l’oportunitat de la pau.
Tanmateix el senat se’n sortí amb la seva, amb Teoctiste, el magister officiorum1, al seu costat, donant validesa i suport a la seva opinió, i es posaren d'acord per treballar per a la de guerra, deixant enrere els discursos buits. I és normal que els semblés millor això. D'altra banda, una persona que es consideri generosa i sensible, davant d’algú en ruïna per un revés, després de deixar la pàtria, el bé més estimat, juntament amb l’esposa i els fills, que es refugiés a un santuari, inviolable per les lleis romanes, com podria lliurar-lo a la crueltat dels escites, uns sers en res diferents a les bèsties? Aquests homes terribles i cruels certament s'adonen que molts dels seus no ho suporten i que per això s'aboquen en massa cap a la nostra cortesia i moderació, i sens dubte per la por que, poc a poc i d’amagat, passi tothom a la nostra banda, han repetit aquest discurs molt sovint, fins a la nostra època. Però, canten en va2, com en diu la dita, ja que topen amb homes dotats de fermesa.
1 Càrrec molt consolidat en l’imperi.
2 Κενὴν... ἒψηλαν. Dita molt difosa ja en l'edat antiga present en autors com Eurípides i Licofró i en diferents reculls de proverbis.
[Theophanes Continuatus, Ioannes Cameniata, Symeon Magister, Georgius Monachus, Ed. I. Bekker, Bonn, 1838, pàg. 12-13]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada