Centó homèric1
Mare meva, madrastra, que tens un cor insensible2,
em fa mal la ferida, un mortal me l'ha oberta3
en la nit tenebrosa, quan dormen els homes mortals4,
nu, sense casc, sense escut, fins i tot sense llança5.
Tot el glavi va escalfar-se amb la sang6, i després
1 És un centó, és a dir un collage de versos homèrics: era una pràctica bastant comú en època medieval compondre poemes unint diferents versos d'un o més poemes. En aquest cas l'objectiu és tenir un efecte més aviat goliardesc, diguem-ho així.
2 Μήτερ ἐμὴ δύσμητερ, ἀπηνέα θύμον ἔχουσα. Odissea 23, 97 (versió de C. Riba).
3 λίην ἄχθομαι ἕλκος ὅ με βροτὸς οὔτασεν ἀνὴρ. Ilíada 5, 361 (versió M. Peix).
4 νύκτα δι’ ὀρφναίην, ὅτε θ’ εὕδουσι βροτοὶ ἄλλοι. Ilíada 10, 81
5 γυμνὸς ἄτερ κόρυθός τε καὶ ἀσπίδος, οὐδ’ ἔχεν ἔγχος. Ilíada 21, 50 (versió M. Peix)
6 πᾶν δ’ ὑπεθερμάνθη ξίφος αἵματι. Ilíada 20, 476 (Versió M. Peix).
7 Tot i que està citant literalment un vers homèric, juga amb l'ambigüitat del mot οὖρον, que en Od. 5.268 s'entén com “brisa” i aquí en canvi es pot entendre com “líquid”.
8 οὖρον δὲ προέηκεν ἀπήμονά τε λιαρόν τε. Odissea 5, 268.
[Ed. R. Cantarella, Poeti bizantini. Vol. 1 Milà, 1948, Pàg. 146]
[Ed. R. Cantarella, Poeti bizantini. Vol. 1 Milà, 1948, Pàg. 146]
Una joia de poema.... i de traducció, és clar.
ResponEliminaGràcies Ramon. No havia posat encara cap centó.
ResponElimina