Lléo Magistre Querosfactes: Epitalami per a les noces de l'emperador Lleó

(Part final)

   Una rosa, un encant, pell blanca de lliri,

flòrid, garrit, és el nuvi.

  La testa cenyida de roses,

tocant la lira d'Orfeu

llanço al senyor les corones¹,

car bonic n'és l'encant.

   Primavera gentil, encanteri en l'aurora,

llum agradable, vas aparèixer a tothom².

   Agafada una rosa amb la mà,

noia, porta-la al teu dormitori³,

perquè l'amor que és amb tu

et venci amb sos justos desitjos.

   Et presentes, nena rossa i amb pell de rosa,

com superes l'encant de qui encanta amb els ulls!

   Ja he après una dansa bonica

i amant del bell cant,

i sacsejo els cabells,

amb llorer rialler a la mà.

   Dolça Penèlope, astre de la casa,

escampo per l'alcova agradoses violetes⁴.
  Eros llançant ses fletxes,

desig acoblant els sexes,

concediran el goig d'unes gemmes:

uns parts amb els dits de rosa.

   Hola dansaires, entreu, veniu, piqueu les mans,

serviu al dormitori de sostre daurat.

   Dus un buirac que flameja,

que et colpeixin fletxes ardents

per nodrir l'ànima

i endolcir cada cançó.

  Homes experts en versos amens

doneu ritme a melodies balladores⁵.

   Senyora, filla de Beats,

tens la beutat de les Gràcies:

Emoció, si algú no et sent,

és que té un cor de pedra!

1 στεφάνοις ἄνακτα βάλλων. Referència a pindàrica a Ἀλκμᾶνα στεφάνοισι βαλλω de Pítiques 8, 57.

2 ξυνοτερπὲς φάος πᾶσι φαάνθης. Referència que recorda l'homèric μάχη δ’ ἐπὶ πᾶσα φαάνθη de Il. 17, 650.

3 Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε κοίτας. Referència a Jordi Gramàtic, del 6º segle, (Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 366, 100): Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε ῥῖνας

4 Ἐνίοις. Incomprensible. Optem per la lectura de Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 1093, 54 : ἴοις.

5 ποσίκρουστα. És un mot que només utilitza aquest autor. Traduït molt diferent del Cantarella.

 [Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, II]