La història d'Amalasunta (epíleg)
Mentrestant Pere ja estava en camí, duent la delegació, amb el mandat de l’emperador de trobar-se amb Teodat d’amagat dels altres membres i, amb l'acord de no fer públic absolutament res d’allò que es negociés, deixar per a ell les terres de la Túscia, però aliant-se alhora en secret amb Amalasunta, per governar tota Itàlia de la manera que convingués a ambdós. Oficialment anava a negociar el contenciós del Lilibeu i les altres qüestions esmentades abans; en efecte, l’emperador no estava encara informat de la mort d’Atalaric, de l’entrada al poder de Teodat ni del que havia passat a Amalasunta. Durant el camí, Pere es trobà amb la delegació d’Amalasunta i va ser informat de la pujada al tron de Teodat. Poc després, a la ciutat d’Auló, sobre el mar Ioni, en un encontre fortuït amb gent de l’entorn de Liberi i Oplió, va conèixer els esdeveniments. N’envià doncs la informació a l’emperador i es quedà allà.
L’emperador, després d’escoltar tot això, amb l'ànim confondre els gots i Teodat, va escriure una carta a Amalasunta on explicava que faria tots els esforços possibles per rescatar-la i ordenà a Pere que no ho mantingués secret, sinó que ho donés a conèixer a Teodat i als gots. Una part dels delegats que venien d’Italia quan arribaren van relatar tots els fets a l’emperador, especialment Liberi: era una persona que destacava per rectitud i capacitat i sabia atenir-se a la veritat. Només Opili mantenia la versió segons la qual Teodat no havia fet cap mal a Amalasunta. Però, quan Pere arribà a Itàlia, Amalasunta va deixar el món dels vius. Els familiars del gots que ella havia fet matar, anaren a veure Teodat i afirmaren que la seva vida i la d’ells no estaria al segur si no es feia fora Amalasunta immediatament. Ell va cedir i aquells, desembarcats a l’illa, mataren Amalasunta1 sense hesitar. Aquest fet creà una gran commoció entre tots els italians, els gots i la resta, perquè, com deia fa un moment, aquesta era una dona de gran valor moral. Pere aleshores féu constar davant Teodat i la resta del gots que per aquest crim esclataria una guerra sense quarter entre ells i l’emperador. Teodat, tot i els honors i les atencions que reservava als assassins d’Amalasunta, matusserament intentà convèncer Pere i l’emperador que ell en cap cas ho havia aprovat, sinó que els gots havien dut a terme aquell crim absolutament contra la seva voluntat.
1 Iordanes, “De origine actibusque Getarum”, 306: “Llavors la mare [d’Atalaric], per evitar el menyspreu dels gots per la feblesa del seu sexe, després de reflexionar-hi, va convocar el seu cosí Teodat de Túscia, on vivia com a ciutadà particular a les seves propietats, col·locant-lo al poder, en virtut del vincle familiar. Aquell, al cap d’un temps, oblidant-se del parentiu, la va treure del palau de Ravenna i l’exilià a una illa del llac de Bolsena, on després de passar-hi uns pocs dies d’amargura, va ser escanyada pels sicaris d’ell a la cambra de bany”. (Trad. S. Sanfilippo).
[Ed. J. Haury, Procopii Caesarensis Opera Omnia, Lipsia, 1963, Vol. II, De bello gothico I, 4, 12-31]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada