El rei posa a prova el prohom
El rei, que sabia molt bé quant d'afecte tenia l'home per ell, considerà inversemblants i falses aquelles afirmacions, però com que no es podien rebre sense verificar-ne el contingut, pensà que era correcte aclarir la qüestió i les acusacions. El va fer venir a soles doncs i li va dir per a posar-lo a prova:
“Amic, saps de quantes coses he estat acusat1 pels qui són coneguts amb el nom de monjos i per tots els cristians. Però, ara que n'estic penedit i que he deixat de donar importància a les coses d'aquest món, vull participar de l'esperança, de què els he sentit parlar, en un regne etern futur en l'altra vida, ja que el d'avui dia certament acabarà amb la mort. Crec que no hi altra manera de dur-ho a bon fi i no fallar – tot dient adéu a la fama que em dóna el fet de ser rei i a la resta de plaers i comoditats de la vida – sinó convertint-me en cristià i unint-me als ascetes i als monjos, buscant, allà on siguin, justament aquells que vaig perseguir amb perversió. Què hi dius? Què en penses? Digues-m'ho per amor de veritat, car sé que, entre totes, ets la persona més equilibrada i sincera.”
Aquell bon home, quan va sentir això, sense sospitar l'engany que s'hi amagava, es va commoure profundament i, entre llàgrimes, contestà amb ingenuïtat:
“Majestat, visqueu per sempre més2, car heu pres una decisió útil i santa: el regne dels cels és difícil de trobar, però, sigui com sigui, se l'ha de cercar amb totes les forces. Qui el cerca el trobarà3;” afegí, “és bo evitar el benefici fruit d'allò terrenal, malgrat que ens agradi i ens afalagui amb les aparences, perquè en realitat no existeix, i qui en gaudeix després patirà set vegades més. Els avantatges i les penes que en provenen són més volàtils que una ombra i desapareixen tot seguit, com el deixant d'un navili que solca el mar o el d'un ocell que vola per la calitja. L'esperança en el futur que anuncien els cristians és ferma i segura; tot i així, en el món passarà tribulacions4, però la joia d'aquest món és breu i, al més enllà, no procura res més que càstig i pena eterns i sense indult: el plaer que se'n desprèn és momentani i el dolor, perpetu, mentre que el sofriment dels cristians és momentani i la seva felicitat i benestar són imperibles. Tant de bo el bon criteri del rei vagi pel bon camí, car és bonic, massa bonic, rebre eternitat a canvi de mortalitat.”
El rei, en sentir tot això, se li regirava la bilis, però va contenir la ràbia i de moment no li digué res. L'altre, que era persona intel·ligent i perspicaç, intuí que les seves paraules havien caigut fatal al monarca i que havia estat posant-lo a prova amb l'engany. Mentre feia el camí cap a a casa, s'angoixava i es turmentava perquè no sabia com ser lleial al rei i evitar al mateix temps l'amenaça imminent que representava per ell.
Després de passar tota una nit sense dormir, es recordà de l'home ferit al peu, el va fer venir i li digué:
“Em recordo que vas dir que ets un que cura paraules danyades.”
I ell:
“Sí, si ho necessiteu us mostraré la meva art.”
El conseller real contestà explicant l'afecte que tenia des del principi per al rei, la confiança que n'havia obtingut, el discurs ambigu que li acabava de fer i com ell li havia contestat en bona fe, mentre que l'altre s'havia pres molt malament les seves paraules i, amb la seva cara desencaixada, li havia fet veure l'ira que portava.
Aquell home pobre i malalt mirà al seu voltant i digué:
“És clar, il·lustríssim, que el rei té algun prejudici sobre vós, com per exemple que aspireu a prendre-li el regne; és que ha dit el que ha dit per posar-vos a prova. Doncs bé, desprès d'aixecar-vos, rapeu-vos el cap, deixeu estar aquests induments elegants i, vestit amb un cilici, aneu de bon matí a veure el rei. Si us pregunta què vol dir aquest vestit, contesteu-li: 'Per allò que em diguéreu ahir, Majestat, heus-me aquí disposat a acompanyar-vos pel camí que és el vostre anhel. Car, si bé la vida beata és desitjable i és la cosa més agradable, no pot ser que jo en gaudeixi sense vós. El camí de la virtut que voleu seguir és difícil i accidentat, però amb vós es torna planer, fàcil i desitjable. No hi ha dubte que, tal com em vau tenir com a company en els bons temps, així em tindreu en les tribulacions compartint amb vós el futur.'”
“És clar, il·lustríssim, que el rei té algun prejudici sobre vós, com per exemple que aspireu a prendre-li el regne; és que ha dit el que ha dit per posar-vos a prova. Doncs bé, desprès d'aixecar-vos, rapeu-vos el cap, deixeu estar aquests induments elegants i, vestit amb un cilici, aneu de bon matí a veure el rei. Si us pregunta què vol dir aquest vestit, contesteu-li: 'Per allò que em diguéreu ahir, Majestat, heus-me aquí disposat a acompanyar-vos pel camí que és el vostre anhel. Car, si bé la vida beata és desitjable i és la cosa més agradable, no pot ser que jo en gaudeixi sense vós. El camí de la virtut que voleu seguir és difícil i accidentat, però amb vós es torna planer, fàcil i desitjable. No hi ha dubte que, tal com em vau tenir com a company en els bons temps, així em tindreu en les tribulacions compartint amb vós el futur.'”
El prohom rebé amb satisfacció els consells del malalt i ho va fer exactament com li havia recomanat. El rei després de veure'l i escoltar-lo en quedà content i impressionat pel seu bon cor. D'altra banda, ja que va entendre que eren falses les acusacions en contra seu, el va beneficiar amb un càrrec més alt i li va donar encara més confiança.
1 ἐνεδειξάμην. Tot i ser una forma mèdia, creiem que s'ha d'interpretar come passiva, tal com sovint passa en aquest tipus de literatura.
2 És una referència a Daniel 6, 22.
3 Ref. a Lluc 10,11 i Mateu 7, 8.
4 Referència a Joan 16, 33.
[John Damascene, Barlaam and Ioasaph, London i Cambridge 1957, pàg. 38, 40, 42, 44]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada