Des del més fons del cor
trec un gemec feixuc:
el pes de les culpes
que porto em turmenta.
Soc un home feble,
duc un llast que pesa,
allargo la vida com un viatge
i m'aboco al bàratre dels mals.
Com per una passera, vaig
pel cercle1 trontollant d'aquest món
i amb pena hi carrego
el pes oprobiós dels meus mals.
Ànima per què dorms?
Per què somies?
Per què lluites amb les ombres?
Per què corres sense meta?
Acota el cap sobre els sepulcres
sobre els qui ja han mort,
mira els amics i els pares,
guaita'ls al fètid podrimener.
Habiten2 la foscor eterna
dins de foscos vestíbuls,
en uns foscos indrets
fins a l'hora fatal3.
Allà el poderós és feble,
el monarca, desconegut;
allà, hi són el savi i l'inculte
i els diners no interessen.
Guaita la dolça beutat
acabant en un trist espectacle,
guaita la flor del jovent
pansida en la mort.
1 γύρον. Com Ciccolella, no pas com Matranga (γῆρας). Molt difós en la patrística fer servir el mot per referir-se al món (ὁ γύρος τῆς γῆς).
2 κατοικεῖν. S'assumeix la lectura de Ciccolella en comptes de κατοικῶν de Matranga.
3 ζαθέης. S'assumeix la lectura de Ciccolella en comptes de ζαθέειν de Matranga.
[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 641, I]
Wow, poema increïble! Molt bona versió la teva... "bàratre" paraula poderosa. Quina sort poder gaudir d'aquests textos :)
ResponEliminaGràcies Andreu! És realment potent. I no s'ha acabat. Ja veuràs més endavant que hi ha estrofes molt interessants. La poesia bizantina és molt simbolista - deu venir-li, crec, del llenguatge homilètic, sempre tan ric de símbols i metàfores - i és una sorpresa contínua.
ResponEliminaβάθος κακῶν és l'expressió original. Quan llegeixo βάθος penso al batiscaf d'Auguste Piccard que s'enfonsa a la fossa de les Mariannes. Deu ser això.