Mira com en seràs de petit,
mira com jauràs en la mort,
mira la glòria inestable,
mira com muda l'aspecte.
Pols fètida d'ossos,
cabells que cauen del cap;
cranis podrits,
hòrrids de veure.
Pensa llavors en el futur,
com et podràs presentar
i al·legar amb justícia,
ponderant els teus actes?
Amb altres vagabunds,
tot sol, et presentaràs
al gran tribunal de Déu,
amagant el que has fet.
Soc aliè a la bondat,
aliè a la justícia,
aliè a la saviesa,
aliè a la prudència.
Quan doncs, nu, arribaré,
i ple de neguits,
tot i plorar amargament
no trobaré pas ajuda.
I sentiré que el Jutge dirà:
“Teniu-lo lligat,
llanceu-lo a les flames
i que hi cremi amb dolor.”
Salva'm del foc, Jesucrist,
salva'm de la foscor Salvador,
salva'm de les flames de la gehenna,
salva'm dels botxins inclements.
Preserva'm del tàrtar,
estalvia'm el petar de dents1,
salva'm de la caldera,
i2 dels gemecs inacabables.
Qui seré davant de tot això?
Qui serà el meu defensor?
Quin3 serà el meu rescat?
Quina excusa trobaré?
El temps s'ha escapolit,
la vida m'ha deixat,
m'he rendit a la vacuïtat
per la meva insensatesa.
És terrible per mi caure
a les terribles mans de Déu;
terrible el tribunal
que arrossega les estirps terrenals.
1 Mt. 22, 14: ἐκεῖ ἔσται ὁ κλαυθμὸς καὶ ὁ βρυγμὸς τῶν ὀδόντων.
2 τε τῶν. Seguim la lectura de Ciccolella en comptes del τεῶν de Matranga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada