Digues sí, Bondadós, als
himnes dels fidels,
fes arrufar les celles
altives a l'Enemic;
ull que ho veu tot, du els
cantaires
al compàs de la fe,
Benaurat,
ferms, immòbils per
damunt del pecat.
El cor de pagesos –
digne de veure,
d'un cop d'ull inefable,
el fruit benaurat
de l'esposa més pura –
s'estremí pel miracle,
davant l'ordre dels àngels
cantant Jesucrist,
el Senyor, encarnat sense
semen.
El
Logos, senyor dels
cels més altívols,
descendeix d'una verge,
enmig de nosaltres,
per misericòrdia, primer
només esperit,
després matèria en la
carn, rescatant
qui primer fou plasmat i
havia decaigut.
El profeta Abbacum digne
de veure el model
d'un cop d'ull inefable,
prenunciava fa temps,
el renéixer de l'Hades de
l'estirp dels humans:
un nounat ha baixat del
mont de la Verge,
és el Logos, per
al renéixer del poble.
[Anthologia Graeca Carminum Christianorum, Christ et Paranikas, Liepzig, 1871, pàg. 205]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada