Miquel Andreòpul: El llibre de Syntipas (1)

[Inicia amb aquesta entrada una nova proposta, el Llibre de Syntipas, una obra que, com el Barlaam i Ioasaf, ens demostra el sincretisme existent entre cultures occidentals i orientals en els segles X-XII, també a nivell de literatura més informal, com en aquest cas. És un text que, en l'època, es trobà en diverses versions i idiomes, per exemple en Castellà: és el famós Libro de los Engaños. Bona lectura!]

 

Pròleg de l'original, és a dir del text, del llibre siríac conegut com el de Syntipas, que comença amb aquestes paraules

Història filosòfica, que he escrit sobre Cir, rei dels perses, el seu fill legítim, el seu mestre, Syntipas, i a més a més els set savis del rei i una de les seves dones, malvada i desvergonyida, que tot i ser-ne la madrastra, presentà al rei una falsa i fraudulenta acusació contra el fillastre. Aquesta història havia estat narrada per Musa, el persa, en profit dels lectors.

Hi havia un rei que es deia Cir, casat amb set dones i que no tenia fills. Com que doncs desitjava un fill, amb passió suplicava Déu d'alliberar-lo del llast de l'esterilitat. I finalment, de tant demanar-ho, el seu prec va ser atès i li va néixer un fill que va ser ben criat i va créixer sa i es va fer gran, com un arbre ufanós.

Aleshores, quan aquest noi acabava la seva adolescència, el pare el posà a les mans d'un mestre perquè s'eduqués amb els ensenyaments filosòfics. Tanmateix, després de tres anys dedicats en això i de no treure'n cap profit, el rei, preocupat de la qüestió, digué:

“El meu fill, ni que es quedés uns anys llargs - vull dir els de les històries¹ - amb aquest mestre, no n'aprendrà absolutament res; així que el confiaré al filòsof Sintypas, car tinc entès que l'home és molt savi i té una cultura superior a la resta.”

Dit això, convoca en Syntipas i li diu:

“Filòsof, de quina manera educaràs el meu fill i quant trigaràs?”

L'altre li contesta:

“Estic disposat a formar i educar el vostre fill en tots els aspectes, durant sis mesos com a molt, omplint-lo de tanta saviesa que no trobareu ningú més savi que ell. Que jo pugui morir i que tots els meus bens passin en vostre poder si no us el presento en aquestes condicions dins del termini, Majestat. Seria certament absurd que una regió tan important, que compta entre altres coses amb un monarca com vós, tan intel·ligent i enginyós, no tingués un filòsof dotat a més a més d'experiència en la disciplina mèdica. I si no hi fos un home d'aquesta mena a la regió, caldria que no hi visqués ningú en absolut: sé perfectament que els reis, pel seu caràcter irós, són iguals al foc que crema i els cal l'assessorament d'uns savis, per evitar que, en un rampell de ràbia excessiva, acabin matant algun dels seus súbdits. Si aleshores, tal com us he avançat, iniciaré el vostre fill a la filosofia, sa Majestat, si demano una cosa, me l'haureu concedir generosament.”

El rei preguntà al filòsof:

“I què és que demanes? Digues, ja que més possible t'ho garantiré i si, en canvi, m'és impossible, no et seré útil per a quelcom irrealitzable.”

Syntipas, després que, tal com preveia, s'havia guanyat la bona predisposició i el consentiment del rei a la seva proposta, digué:

“Majestat, allò que no voleu que els altres us facin, no vulgueu fer-ho als altres.”

Llavors el rei, que feia que sí amb el cap després d'aquelles paraules i fixava les seves esperances en aquell home, digué:

“Qualsevol cosa em demanis te la donaré de bon grat.”

Es van dir doncs aquestes coses i el filòsof presentà a Cir el seu compromís, pel qual entre altres coses prometia restituir el seu fill en sis mesos i dues hores completament instruït i, si allò contractat s'allargués més enllà del termini establert, Syntipas se sotmetria a la decapitació.

1 Es refereix al μέγας ἐνιαυτός que tradicionalment es considerava un període de 600 anys. No sé si es troba a la versió siríaca original.

[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 2 - 6]