L'home que
rentava al riu
Tot
i així la concubina malvada l'endemà anà a veure el rei, se li
plantà davant en llàgrimes i, dolenta més que dolenta, li va dir:
“Majestat,
no és oportú que algú jutjat culpable i condemnat a mort no se
l'executi immediatament. Si permeteu que algú amb aquesta condemna
no sigui ajusticiat, ningú acceptarà els judicis que emanin de la
vostra autoritat.
Una
vegada un cardador feia l'esbandida al riu, acompanyat pel seu fill.
El nen no parava de jugar i nedar dins l'aigua del riu, però de
prompte la corrent impetuosa l'ofegà. El pare llavors es llançà
per intentar treure'l d'allà, però el riu que baixava amb
vehemència, se'ls emportà tots dos i els ofegà en un tres i no
res. I així vós també morireu si no us afanyeu a fer morir el
vostre fill. Perquè si n'ajorneu l'execució, ni que sigui una mica,
aixecarà el cap i es rebel·larà a vós, privant-vos no només del
poder, sinó també de la vida.”
Cir,
després d'escoltar les paraules de mal averany de la dona tornà
ordenar l'execució del seu fill.
[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 18 - 19]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada