El pa
El
segon dels savis consellers del rei, es presentà al rei i,
prostrant-se al terra, li va dir:
“Llarga
vida pels segles dels segles, Majestat! He sentit que heu tornat a
decretar la condemna a mort per al vostre fill. Humilment, recordo a
Sa Majestat que, si tinguéssiu, diguem, un centenar de fills, no
hauríeu de condemnar-ne ni un sol a morir; i estimant només un
fill, quina importància encara més gran tindrà per a vós la seva
vida? Ans no, Majestat, ben al contrari, el feu matar, quan caldria
en canvi esbrinar primer si és real o falsa l'acusació contra ell.
Pareu compte aleshores, senyor, de no fer matar injustament el vostre
fill, per després sentir-vos culpable endebades i penedir-vos-en
amargament. Ple d'angoixa, tornareu a cercar el vostre fill i no el
trobareu. Us passarà allò que expliquen d'un mercader.
S'explica
doncs que no tocava el menjar o a la beguda si hi veia algun tipus
brutícia. Un dia se'n va anar de viatge de negocis i, arribat a una
ciutat, hi trobà allotjament i després envià el noi que l'ajudava,
a comprar menjar a la plaça. Aquell hi anà i trobà una noia amb
dos pans, bens nets, que oferia a la gent que passava. Satisfet pel
seu aspecte net i polit, agradable a la vista, el criat comprà tot
seguit els pans i els portà al seu patró. El mercader els menjà i
es quedà tot content per la compra, tot dient al noi:
'Compraràs
cada dia aquest tipus de pa i me'n portaràs perquè en mengi.'
El
jove feia com li havia estat ordenat: comprava tot el pa d'aquella
jove i el portava a l'amo. Però un dia arribà a la plaça i trobà
la noia que no estava venent com sempre, llavors, tornat a casa de
l'amo li va dir:
'Senyor,
sapigueu que no n'he pogut trobar més d'aquell pa. Me'l proveïa una
noia que ara no en té per vendre.'
I
el mercader va respondre:
'Crida'm
la noia aleshores, que ens expliqui com preparava fins ara fa poc
aquell pa, així nosaltres en farem un d'igual i no ens caldrà més
comprar-ne.'
El
servidor llavors dugué la noia al mercant i l'home li va dir:
'Jove
digues-me, en veritat de quina manera preparaves aquell pa tan
exquisit que venies al meu criat, perquè nosaltres també el volem
fer igual que tu, ja que n'apreciem les qualitats i ens
sembla molt bo.'
'La
meva patrona,' va respondre, 'es va fer una ferida a l'esquena sobre
la qual el metge va recomanar això de dona! agafa farina ben neta,
barreja-la amb mantega i mel i aplica-la a la ferida fins que
cicatritzi completament, i així la meva ama va fer, tal com li havia
ordenat el metge. Cada cop jo treia aquella massa de la ferida i la
llençava. Després la recollia de terra, en feia pa i, quan venia el
teu criat, l'hi venia. Ara, que la ferida de la patrona finalment
s'ha curat, ja no cal preparar aquell pa.'
Quan
la noia acabà d'explicar això, el mercader, esglaiat, cridà que
era un home mort i deia desesperat que això s'havia de curar: 'la
boca i les mans les puc netejar, però com netejaré les entranyes?'
Igualment
doncs, meu rei, temo que pugui passar a Sa Majestat el mateix que a
aquell mercader i que, tal com deia, buscareu el vostre fill i ja no
el trobareu.”
[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 19 - 22]
[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 19 - 22]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada