i fuig, en fi, de les
banyes de la mort:
amb ella a l'aguait, no
has de caure a la gola
que espurneja del drac
allà avall.
Car tu, amic meu, potser
ni ho veus,
que el pas del temps
esgota l'empenta
de la vida: d'això va la
icona.
1 Sobre el mateix tema que els poemes anteriors.
[Manuelis Philae Carmina.
Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 128]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada