Els àvars
Posaré finalment el fil a l'agulla, teixint la tela de
la història i, repassant les guerres amb els bàrbars, començaré
primer narrant les operacions militars contra els àvars, per
proximitat dels fets i pertinència en l'economia del relat1.
Aquests en més d'una ocasió havien intentat cops de mà
de gran violència. Són un poble hun2
que viu a la vora del Danubi, la més deslleial i cobdiciosa de les
ètnies nòmades. Enviaren una delegació a l'emperador Maurici,
només perquè s'havien quedat amb la ciutat més gran que es deia
Sirmium i era molt coneguda: els romans d'Europa se'n omplien la boca
i la celebraven. Havia caigut poc temps abans que l'emperador Maurici
pugés al tro dels Cèsars, revestint-se de la púrpura i de les
responsabilitats pròpies de l'imperi romà. L'il·lustre Menandre
n'explica el com amb eficàcia i jo no tinc el temps d'analitzar en
detall aquells grans llibres i, “quan és ben clara una
història, contar-la una altra vegada”3
o perdre el temps embrutant-ne el resultat literari.
Quan ja la ciutat estava en les mans dels huns, es va
concloure un acord pel qual els enemics acceptaven parar les
operacions militars i procurar iniciar una treva. El tractat era
tanmateix molt humiliant per als romans; en efecte, després d'un
colofó tan roí, es van establir com uns àrbitres i, com a
demostració d'estima pel huns, els lliuraren magnífiques donacions
i acceptaren pagar vuitanta mil monedes d'or anuals en argent i
vestits.
El tractat no va anar més enllà dels dos anys per
l'arrogància del Khagan4
-així l'anomenen els Huns- amb els romans. Hi
ha una història sobre ell que va circular abans que trenqués la
treva: els romans criaven animals de grans dimension; així, ell
havia demanat a l'emperador que en fes venir algun exemplar perquè
el pogués observar. L'emperador, més aviat amb la intenció
de fomentar-ne l'amor pel coneixement, li ho concedí perquè pogués
estudiar els elefants i li envià l'exemplar més notable entre tots
els que estava criant. Però en veure l'elefant, un exemplar de
l'Índia, el Khagan va interrompre la demostració i ordenà que el
tornessin al Cèsar, per l'espant o el menyspreu, no ho sé pas dir,
i no ho podria dissimular. A més a més insistia fins a l'avorriment
que el Cèsar encarregués uns artesans de fer-li un llit daurat i
que li enviés: tan amunt l'havia col·locat la gran sort del moment.
L'emperador va fer fabricar el regal i l'envià amb gran pompa.
Aquell, desafiant com ningú i fanfarronejant, com ofès pel poc
valor del regal, el restituí a l'emperador com si aquell llit d'or,
absolutament ostentós, fos una cosa barata i ordinària. Però
sobretot exigí dels romans que li aportessin vint mil monedes d'or
cada any, ultra les vuitanta mil que ja li donaven.
1
No s'acaba d'entendre. Per cronologia, tocaria a les guerres perses,
però Teofilacte deu estar pensant a un altre ordre.
2
Segons Whitbiy i Whitby, en realitat els Àvars no eren huns.
3
És el 457 de l'Odissea 12. Traducció
de C. Riba (ed. 1948).
4
És el nom que utilitzen el Àvars, Khagan, gran khan o khan dels
khans, propi de la llengua mongola i turca. És un equivalent de
l'emperador.
(Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 44-46)
(Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 44-46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada