Una nova
ofensiva dels àvars
A l'inici de la
tardor, els bàrbars trencaren els pactes un cop més, violant la pau
de manera flagrant i no em em puc eximir d'explicar-ne les causes. Un
escita1
amb el sobrenom de Bookolabra (si voleu conèixer allò del sobrenom
més clarament, el traduiré a l'idioma grec. Descobrirem,
traslladant l'escita a la llengua noble, que la traducció és “mag”
o, el que és el mateix, “sacerdot”). Aquest senyor doncs va cometre una
gran imprudència: anar-s'en al llit amb una de les dones del
Khagan; atret per l'esquer d'un petit plaer, va caure en la gran
xarxa de la mort. Intuí que el delicte d'alguna manera seria
descobert i que patiria els dolors de la ben coneguda prova2.
Subornà llavors set súbdits gèpids i intentà trobar refugi al
poble dels orígens, els huns, que vivien a est i ocupaven els
territoris a la frontera amb Pèrsia i que, com és notori, molta
gent anomena turcs. Mentre travessava el Danubi dirigint-se cap a la
ciutat de Libidina, va ser descobert per un oficial de l'exèrcit
romà, de guàrdia a la vora del riu. Explicà doncs a
quin poble pertanya, quina era la seva ocupació anterior i la passió
que l'havia empès fins allà. Atès que semblava creïble en la
narració de les seves desventures, l'oficial l'envià davant
l'emperador. Així que, els àvars consideraren trencats els acords
amb els romans. La guerra recomençava, quan Targici encara era a la
ciutadella imperial, en qualitat d'ambaixador, per cobrar el tribut
anual als romans que el tractat determinava per al Khagan. Això
provocà el lògic enuig de l'emperador perquè entenia que els àvars
li havien fet beure aigua a galets: un exigia de cobrar un tribut
anual i de gaudir dels beneficis del tractat, i l'altre continuava
fent, tot saquejant el continent i aterrant ciutats. Llavors va fer
deportar Targici a Calquitis3,
on el tractaren amb duresa durant sis mesos: com que, fins a
aleshores a l'emperador no li canvià humor, l'ambaixador va estar
constantment sota l'amenaça de la condemna a mort.
Els
soldats del Khagan s'acarnissaren amb els camperols d'Escítia i
Mèsia, sense fer excepcions, i conqueriren moltes ciutats: Rateria,
Bononia, Aquis, Dorostolon, Zaldapa, Pannasà, Marcianòpoli i
Tropaion. Les operacions li presentaren no poques dificultats, atès
que no va sotmetre aquests poblats sense suar, com si res, malgrat la
seva gran idea de fer un atac d'improvís, sent frenat per un mal que
no té rivals: la indolència. L'emperador mentrestant anomenà
Comentiol comandant, amb poder militar absolut.
1
Nom genèric que pot significar vàries coses.
2
No està gens clar què és. Jo crec que es tracta d'una ordalia.
3
Χαλκῖτις en el
text. Gr. modern: Χάλκη (Halki).
El nom en turc és Heybeliada. És una de les nous Illes del
Príncep, Πριγκηπονήσια (Gr. modern), Πριγκήπων
νήσοι (Gr. antic). Les més importants són Πρώτη,
Αντιγόνη, Χάλκη, Πρίγκηπος. Situades davant la
costa asiàtica de Constaninoble. En època bizantina eren seus de
monestirs i llocs de deportació.
[Theophylacti Simocattae, Historiae. Ed. C. de Boor/P. Wirth, Stuttgart, 1972, pàg. 53-55]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada