Una condemna i
execució per bruixeria
Atès que tothom
sap que d'alguna manera qui escriu la història presenta els fets més
importants, som-hi doncs, barrejarem situacions crítiques i accions
glorioses.
Al principi de la
primavera, al lloc que es coneix com Fòrum (un esplèndid indret de
Constantinoble), uns greus incendis
van cremar les belleses de la ciutat sense que es pogués posar remei
a la fúria devoradora del foc. Tanmateix els ciutadans aconseguiren
debilitar una mica el foc, seguint-ne els rierols daurats i
vencent-ne la ràbia gairebé del tot, car l'ímpetu del vent
realment va ser tan important que quasi tota la ciutat es va omplir
de fum.
Durant el mateix
any, un tal Paulí, un comú ciutadà, home de notable cultura, es va
descobrir que empenya la seva ànima cap l'abisme de la bruixeria; i
el mètode d'acusació va ser propi de les històries de miracles.
Ho explicaré ja que és realment sorprenent. El bruixot tenia una
pàtera de plata, on recollia la sang en els seus rituals amb les
forces del mal.
Vengué doncs aquesta safata a uns mercaders que comerciaven plata.
Els mercaders, un cop pagada la safata, se l'emportaren i l'exposaren
davant de l'ingrés de la seva botiga, oferint-la a tothom que
passava. El destí va voler que el bisbe d'Heraclea
(aquella coneguda antigament com Perint) justament en aquell moment
estigués a Bizanci i es fixés en la safata del bruixot, exposada
per ser venuda. Tot content, comprà la peça i se n'anà de la
ciutat tornant a la seva seu episcopal. Com que els líquids divins
que rajaven del cos
de la màrtir Gliceria eren recollits en una safata de bronze, el
bisbe, considerant lleig aquell objecte de culte, reemplaçà un
estri amb l'altre, retirant la safata de bronze i col·locant aquella
de plata per acollir-hi els divins exsudats. Aleshores s'aturà el
flux miraculós, la deu de la gràcia desaparegué. La màrtir deixà
d'ensenyar els seus poders, deixà de gratificar, de donar i va
decidir no destil·lar més els exsudats atès que hi havia
impuritat. És veritat d'altra banda que allò pur no pot tocar allò
impur, citant aquí, sense equivocar-me, fins i tot teories de
filòsofs pagans. Aquest fenomen va durar doncs molts dies i quan la
desgràcia va ser manifesta a la ciutadania, el bisbe va ser presa
del desconfort. Llavors, vet-el lamentant els fets, plorant per la
suspensió del miracle, invocant la gràcia, rebutjant el càstig,
buscant els motius i no resignant-se a la vergonya. La vida ja no era
tolerable per a ell, amb la seva diòcesi deixada sense el miracle.
Vet allà els atacs dels dejuns i les oracions, la lluita de les
llàgrimes, amb els gemecs com a aliats, les pregàries nocturnes
armades de tot allò que pogués convertir l'enuig diví en
misericòrdia. Quan Déu, evitat el sacrilegi, es compadí justament
de l'equivocació, els horrors de la pàtera es revelaren al bisbe en
un somni. Llavors retirà immediatament de l'església la pàtera que
havia comprat i hi portà aquella de bronze, tot col·locant-la amb
l'objecte de veneració, com una vella i honesta criada, tal qual una
verge, no tacada pels abominis de la bruixeria. Tot d'una,
reiniciaren els prodigis, exsudaren els líquids. Brollà la gràcia
a borbollons, en rajà el do, caigueren les gotes, se n'anà el
desconfort, s'esvaí la tristesa, l'horror quedava denunciat i la
ciutat recuperava la seva bona reputació. Déu és propens a la
compassió si el venerem amb devoció.
El bisbe tornà
llavors a la ciutat imperial i, un cop va saber dels mercaders qui
els havia venut la safata, es presentà al patriarca Joan
explicant-li els fets. Aquell doncs, es posà com una fúria i,
incapaç de suportar tot allò, sortí corrents cap al palau imperial
per informar l'emperador dels fets que li havien explicat. Maurici en
realitat veia amb reluctància la condemna a mort d'aquells
desgraciats, ja que preferia guarir els pecadors amb el penediment
que no pas amb el càstig. El patriarca en canvi era més dur,
seguint estrictament la tradició de l'església, l'instà a lliurar
els heretges al foc i, citant de memòria les paraules de Pau, les va
repetir al peu de la lletra:
“És
impossible que qui ha estat il·luminat una vegada per sempre i ha
gustat el do celestial, després d'haver participat de l'Esperit Sant
i d'haver gustat la Paraula de Déu que tot ho fa bé, així com els
prodigis del Segle futur, si ha caigut en l'apostasia, és impossible
que torni a renéixer per la conversió, crucificant per a si mateix
el Fill de Déu i exposant-lo a la ignomínia. Efectivament, la terra
que ha begut la pluja que a dolls davalla sovint damunt d'ella, si
germina plantes útils a aquells per als quals ha estat conreada, té
part en la benedicció de Déu; però si lleva espines i escardots,
és reprovada i propera a la maledicció, i acabarà consumida pel
foc.”
L'opinió de
l'emperador va quedar doncs en minoria i va prevaldre Joan amb les seves
citacions. El dia després es reuní el tribunal i els qui
practicaven la bruixeria van ser sotmesos a interrogatori i, gravats
per una condemna inevitable, es lliuraren al càstig. Paulí
l'empalaren a un tronc ben fort i ample amb la punta cap amunt,
un cop hi fou lligat per la gola, amb el coll serrat, s'anà
asfixiant, i així arribà al final de la seva vida sacrílega,
després d'assistir a la decapitació del seu fill que havia iniciat
als trucs abominables i impius de la bruixeria.
