Quan doncs va venir Barlaam, després que li desitgés la pau segons la usança, el convidà a asseure's. Un cop sortit el
tutor, Ioasaf digué al vell: “Mostra'm la pedra preciosa; el meu
tutor em va dir que me n'explicaries les meravelles i les propietats
miraculoses.”
Barlaam començà així a debatre amb ell: “Majestat,
no seria just parlar-vos falsament o amb superficialitat davant de
tan altes expectatives. Tot allò que us va explicar el vostre tutor
de part meva són veritats incontestables. Tanmateix, sense rebre una
prova de la vostra sensatesa, no és lícit revelar-vos el misteri.
Ja que diu el meu amo: El sembrador anà a sembrar; i en la
sembra, unes llavors van caure al sender, llavors van venir els
ocells i se les menjaren. Unes altres van caure entre les pedres, on
no hi havia gaire terra, brotant immediatament per no tenir terra
profunda i quan es llevà el sol s'escalfaren i s'assecaren per no
tenir arrel. Unes altres encara van caure a la bardissa; van créixer
els esbarzers i les ofegaren. Unes van caure a la terra bona i van
donar fruit multiplicat per cent1.
Si trobaré terra bona i fèrtil en el vostre cor, hi sembraré tot
seguit la llavor divina i us revelaré el gran misteri; mes si és
rocosa o bardissenca o si pel sender hi passa tothom, és certament
millor no sembrar la llavor de salvació per deixar-la a la mercè de
les aus i els animals: davant d'aquests, tinc del tot prohibit
deixar-hi les perles. Però, amb vós estic convençut que es donen
les millors condicions, aptes a la salvació, i que veureu la pedra
de valor inestimable i gràcies al resplendor de la seva llum tindreu
així mateix l'honor de ser llum i donareu fruit multiplicat per
cent. Per vós, de fet, he escomès aquesta empresa, he recorregut un
llarg camí, per mostrar-vos allò que mai no vau veure, per
ensenyar-vos allò que mai no vau sentir.”
1 Mt.
13.3-8.
[Die Schriften des Johannes von Damaskos VI/2,
Historia animae utilis, Edit. Robert Volk, De Gruyter, Berlin, New
York, 2006, pàg. 51-53]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada