Agaties Escolàstic: Històries (Libre primer, 3)

Fets anterirors de la història del Francs. El pentinat dels reis.

  Així doncs, amb un excel·lent sistema de convivència, els francs regnen sobre els seus i sobre els pobles veïns. Els fills reben la corona dels pares, però de fet, justament quan els gots els enviaren la seva delegació tenien tres reis. No em sembla fora de lloc interrompre breument la digressió, començant per la dinastia i els esdeveniments anteriors, passant tot seguit a parlar dels qui justament governaven aleshores.

  El cert és que Xildibert, Clotari, Teodoric i Clodomir eren germans. Quan els va morir el pare Clodoveu, es repartiren el regne en quatre parts, en funció de les ciutats i les poblacions, de manera que la repartició fos per parts iguals. Poc després Clodomir, en una expedició contra els burgundis (aquest era un poble gòtic que en guerra actuava tot sol de manera brillant), en aquella mateixa guerra va morir, colpit al pit per una llança. Quan va caure, els Burgundis, en veure'n la llarga cabellera deslligada que li arribava fins a les espatlles, s'adonaren de seguida que havien matat el rei enemic. Als reis francs, en efecte, per norma no els està permès mai tallar-se els cabells: ja de nens no se'ls tallen mai i els blens els cauen tots sobre les espatlles – si bé, si més no els de la front, els tenen partits en clenxa – però no a la manera dels Turcs¹ i dels Àvars, despentinats, desarreglats, bruts i matusserament lligats en trenes, sinó que hi fan servir sabons de diferents tipus i els pentinen amb cura. Això es concedeix per llei, com a marca i privilegi especial, a la família reial, ja que els súbdits es tallen els cabells a patge, i no els és permès tenir-los més llargs. Doncs bé, quan els Burgundis aleshores, després de tallar el cap a Clotari, l'ensenyaren als seus soldats, els van acoquinar i desanimar; se'ls van trencar vilment els propòsits i ja no tenien voluntat de lluitar més. I així, la guerra es donà per acabada, justament de la manera que més interessava als vencedors i a les condicions que ells creien, mentre pel que fa l'exèrcit franc, els qui van salvar la vida van tornar a casa contents². Conseqüentment, amb la mort de Clodomir el seu regne es repartí immediatament (efectivament, no tenia fills) entre els germans. No molt temps després, morí Teodoric víctima d'una malaltia³, deixant al seu fill Teodobert, entre altres bens, també l'honor de la corona.

1 Nom genèric que s'aplica a molts pobles de la zona euroasiàtica, altramente també genèricament anomenats Σκύθαι. Teofilacte Simocatta, Historiae 1. 8: “els huns, que vivien a est i ocupaven els territoris a la frontera amb Pèrsia i que, com és notori, molta gent anomena turcs.”

2 Sembla ser que Agaties és l'únic que assereix la derrota dels francs, quan en canvi haurien continuat lluitant.
3 533 d.C.

[Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I, 3]