Narsès emprèn el setge de Cumes
Pel que fa
al general romà Narsès, ell no coneixia en els detalls aquests fets
però, tan previsor com era, sempre buscant anticipar-se als
moviments dels enemics, sabia que les ciutats de Tuscia encara sota
el control dels gots preparaven la rebel·lió. No havia celebrat
grollerament la victòria, i tampoc, allò que passa a molta gent, no
s'havia abandonat la indolència i la disbauxa després de patir, ans
al contrari, amb tota la embranzida que tenia, aixecà l'exèrcit i
es dirigí cap a Cumes.
Cumes era una ciutat itàlica tan fortificada que seria difícil de
ser conquerida pels enemics: es troba a dalt d'un turó escarpat i
inaccessible, a les envistes del mar Tirrè; el turó segueix fins a
la costa, on les onades retronen trencant-se contra els seus mateixos
contraforts. A dalt, el volta una muralla construïda amb torres i
bastions. Tòtila, Teïes i els emperadors anteriors als gots hi
guardaven coses de valor inestimable en aquella fortalesa, per
considerar que era tot una garantia. És per això doncs que Narsès,
un cop arribat, donà prioritat absoluta a prendre la ciutat
ràpidament i quedar-se'n les riqueses, perquè els gots no
tinguessin una sòlida base operativa i per a tenir com més avançats
millor els preparatius per guanyar la guerra. Justament a l'interior
del recinte murallat hi havia Aligern, el germà més petit de Teïes
quan va ser rei dels gots i, reunida com més tropa possible, no
tenia cap intenció de rendir-se. Del fet que Teïes havia mort i que
el regne dels gots s'havia ensorrat i dissolt, n'estava del tot al
corrent, però tampoc així no s'hi avenia, i no l'espantava el destí
imminent, ans ben al contrari, comptant amb el terreny favorable i
amb abundància d'avituallaments, era arrogant i encara més confiat
i disposat a la lluita, si esqueia.
[Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I, 8]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada