Agaties Escolàstic: Històries (Libre primer, 11)

Narsès intenta prevenir l'atac dels francs i es ocupa diferents ciutats de la Túscia

   Atès que amb la guerra i els assalts no havia estat possible prendre la plaça forta, va decidir que no tots els soldats s'havien d'ocupar d'això, per dirigir-se en canvi directament cap a Florència i Centumcel·les¹, així com altres ciutats de la Túscia, ocupant aquella regió abans de l'arribada dels enemics². El fet és que li havien comunicat que Lotari i Butilí, amb els exèrcits franc i alaman ja eren a sud del Po, i per això mateix va moure ràpidament el gros de l'exèrcit i es dirigí en aquella direcció. Com que Filimut, el general dels hèruls, que els acompanyaven en l'expedició, havia mort de malaltia pocs dies abans i els calia doncs el comandament d'un nou general de la seva ètnia, nomenà tot seguit el seu compatriota Fulcaris, nebot de Faniteu. Li ordenà que, en companyia de Joan Vitalià, Valerià i Artabanes, així com altres generals i taxiarques, seguits per la part més nombrosa i més potent de l'exèrcit, passessin els Alps³ –la cadena que s'estén entre les regions de Túscia i d'Emília–, arribessin als volts del riu Po i que, després d'establir-hi el quarter general i ocupar prèviament les posicions fortificades de la regió, en fessin fora els enemics i els tallessin l'entrada. Els va demanar així mateix de donar les gràcies al destí si els podien repel·lir de totes totes o, si no, en l'eventualitat que per la inferioritat numèrica no ho aconseguissin, cedir-los terreny a poc a poc, no deixar-los avançar tot confiats –fer-los por, doncs, com més millor, i retenir-los el més possible–, fins que ell no resolgués els problemes actuals segons el seu pla. I ells doncs endegaren la marxa disposats a això.
  A Cumes hi va deixar un destacament de tota confiança, desplegat i disposat a tenir tancat l'enemic, per tal de vèncer-lo amb un setge llarg. Excavaven trinxeres tot al voltant i vigilaven els accessos, per capturar-hi qui sortís a cercar farratge, car estaven convençuts que, com que estaven assetjats ja des de quasi un any, els enemics tenien escassedat d'avituallaments.
  Narsés mentrestant anava atacant ciutats i la majoria les capturava quasi sense lluitar. Els florentins, per exemple, després d'haver-li sortit a l'encontre i de rebre'n la garantia que no patirien res de dolent, s'entregaren, lliurant així mateix les seves terres. Els centumcel·lesos van fer més o menys el mateix. Els volterrans⁴ tampoc no ho van fer diferent, i així els lunesos⁵ i els pisans. Més o menys d'aquesta manera, anava amb el vent a favor: era posar-se en marxa i sotmetre les ciutats que anava trobant.

1 Centumcellae: l'hodierna Civitavecchia.

2 Els francs, que arribarien el juny del 553 (Ortega). Veure capítols anteriors.

3 Són evidentment el Apenins, no pas el Alps. Podria referir-se a les Alpes Cotiae, les quals, segons alguns escriptors, arriben més al sud que les actuals, però no tant. Podria ser més aviat certa desinformació d'Agaties sobre la geografia local.

4 De Volaterrae , l'hodierna Volterra.

5 De Luna, ciutat romana a prop de Sarzana. Abandonada des del 1016.

 [Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I, 11]