Deia doncs [Arsisi]1
que la vida d'Amun havia estat aquesta: atès que era orfe, quan era
un jove de vint-i-dos anys va ser obligat a casar-se pel seu oncle.
Sent-li impossible oposar-se a la voluntat de l'oncle, va decidir
deixar-se posar la corona2,
asseure's a la cambra nupcial i prestar-se a tots els ritus propis de
la boda. Però quan els nuvis es van posar al llit i tothom ja havia
sortit, llavors Amun es llevà, anà a tancar la porta, es va asseure
al llit i va fer venir la benaurada esposa, tot dient: “Veniu,
senyora meva, que us explicaré com està la cosa. La boda que acabem
de celebrar és una cosa ben inútil, no té cap sentit. Serà millor
si d'ara endavant ens en anem a dormir cadascú pel seu compte perquè
farem content Déu si conservem intacta la virginitat.” I tret un
llibret d'un plec del vestit, li-ho va llegir, en nom de3
l'apòstol i del Salvador, car ella no coneixia les Escriptures4,
i bo i glossant-ne nombrosos punts amb tot de comentaris fruit de la
seva opinió personal, va introduir la qüestió de la virginitat i
la castedat. Com a resultat, la noia, convençuda per la gràcia de
Déu, va dir: “Jo també estic convençuda, senyor, què manes
doncs?” “Vull que cadascú de nosaltres d'ara endavant visqui
separat”. Però ella no hi estava d'acord. Va dir: “Continuem a
la mateixa casa, però dormint a llits separats”. Va viure doncs
amb ella divuit anys a la mateixa casa, ocupant-se tot el dia de
l'hort i del jardí dels bàlsams. Era en efecte preparador de
bàlsams: és aquell bàlsam que creix com la vinya que cal curar i
podar i que dóna molta feina. Llavors al capvespre, un cop a casa,
resava les pregàries i sopava amb ella; i havent resat de nou la
pregària de la nit, sortia. En fi, menant aquesta vida havien
assolit la pau interior, llavors van tenir efecte els precs d'Amun
car finalment ella li va dir: “Senyor meu, us haig de dir una cosa:
no tindré dubtes5,
si m'escolteu, que m'estimeu segons Déu”. “Digueu-me què
voleu”. I ella: “És just que vós, que sou home i practiqueu la
justícia, i jo que he seguit amb entusiasme el mateix camí, visquem
separats. És absurd que amagueu aital virtut vostra vivint amb mi en
castedat.” L'home doncs va donar gràcies a Déu i li va dir:
“Llavors quedeu-vos aquesta casa, que jo me'n construiré una
altra.”
D'ell, el beat bisbe Atanasi va explicar un miracle en
la biografia d'Antoni, va dir que en arribar al riu Licos, amb el seu
deixeble Teodor, com que tenia vergonya de despullar-se i que el
veiés nu de pèl a pèl, es va fer trobar a l'altra borda sense
haver usat cap embarcació, sinó transportat per un àngel. En fi,
aquest Amun assolí un nivell tal de perfecció en la vida i en la
mort6
que, el beat Antoni en va veure l'ànima sent duta al cel pels
àngels. Aquell riu, jo el vaig travessar en barca amb certa por, era
un dels braços del gran Nil.
1 Veure
capítol anterior.
2 La
corona dels nuvis.
3 ἐκ
τοῦ προσώπου. És un ús que es troba
amb certa freqüència en Pal·ladi, si més no al Dialogus
de Vita Johannis Chrisostomi (91, 21;
134, 6; 136, 2).
4 ἀπείρῳ
οὔσῃ γραφῶν. És veritat que es
podria interpretar també com “no sabia de lletres”. Però γραφή
en Pal·ladi, només es troba amb aquest sentit. Per referir-se al
saber llegir i escriure, hauria utilitzat γραμμάτων.
5 ἵνα...
πληροφορησθῶ. ἵνα amb valor
completiu.
6 οὕτως
ἔβιώσε καὶ οὕτως ἔτελειώθη.
[Palladio. La storia
lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink,
Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 8]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada