Després de dedicar-me doncs a visitar per tres anys els
monestirs pels volts d'Alexandria, uns dos mil homes plens de virtuts
i de zel, vaig marxar i em vaig dirigir cap a la muntanya de la
Nítria. Entre la muntanya i Alexandria s'estén per setanta milles
el llac anomenat Maria1,
i navegant-hi per un dia i mig, vaig arribar a la
muntanya per la seva banda meridional. Prop d'allà s'estén el
desert que arriba fins a Etiòpia, fins a la terra dels Mazics2
i fins a Mauritània; en aquesta muntanya viuen uns cinc mil homes
que segueixen diferents disciplines, cada qual com pot i com vol.
Així que, és possible viure tot sols, de dos en dos, o en
comunitats nombroses. Hi ha set forns de pa que atenen aquests homes
i també els anacoretes del desert que són sis-cents. Vaig estar
vivint un any per aquestes muntanyes traient molt de benefici dels
benaurats pares Arsisi el gran, Putuvaste, Asió, Croni i Sarapió,
per l'estímul que representaven els ensenyaments que en rebia. A la
muntanya de Nítria hi ha una gran església amb tres palmeres, a
cadascuna hi penja un assot: el primer per als eremites que pequen,
el segon per als lladres, si n'apareixen, la tercera per als qui
vagin sortint. Així, tots els pecadors s'agafen a la palmera quan es
demostra que es mereixen les fuetades i, un cop rebudes a l'esquena
les que els correspon, se'ls dóna l'absolució.
Al costat de l'església hi ha un alberg on tenen
acollits els forasters en viatge, durant tot el temps que es quedin,
fins al dia que decideixin marxar, encara que siguin dos o tres anys.
Després de passar-hi una setmana inactius, els dies següents els
ocupen en alguna feina, a l'hort, al forn o a la cuina. Si es tracta
d'algun notable, li donen un llibre, i li prohibeixen de parlar amb
qualsevol fins a l'hora establerta. A susdita muntanya hi ha metges i
pastissers; es pren vi i se'n ven també. Aquesta gent
també es fabrica la tela, així que, són completament
autosuficients. És més, qui s'aturi a parar l'orella a l'hora nona,
podrà sentir com arriben salmodies de cada monestir i se sentirà
transportat fins al Paradís. Van a3
l'església només els dissabtes i els diumenges. Hi ha vuit d'ells
que s'encarreguen d'aquesta església i fins que viu el primer, cap
altre celebra la missa, predica o administra la justícia4,
sinó que es limiten a seure al seu costat en silenci.
Arsisi, de qui acabem de parlar, i molts altres ancians
que vam veure amb ell, eren contemporanis del beat Antoni. Uns entre
ells explicaven d'haver conegut fins Amun el nitriota, de qui
l'ànima va anar al cel duta pels àngels. Arsisi també deia que
havia conegut també Pacomi el Tabennesiota, un home de carisma de
profeta, arximandrita de tres mil homes, del qual narraré més
endavant.
1 És
el llac Mareotis o بحيرة
مريوط Boḥēret Maryūṭ.
2 Ptolomeu
Geographia 4, 2, 19: Τῶν δὲ Ταλαδουσίων εἰσὶν
ἀνατολικώτεροι μέχρι τῶν ἐκβολῶν
τοῦ Χιναλὰφ ποταμοῦ Μαχούσιοι. ὑφ’
οὓς τὸ Ζάλακον ὄρος καὶ μετὰ τοῦτο
Μάζικες. Estem parlant d'un poble que ocupava una zona a prop
del riu Chinalaf al nord d'Algèria a prop de Sersell (Caesarea).
Però potser és una referència genèrica al poble berber, ja que
el nom semblaria referir-s'hi (amazighs).
3 καταλαμβάνουσι.
Veure Lampe s.v. 3 o 4.
4 Ramon
i Arrufat es decanta per “confessa”, plausible en aquest
context, que però no està documentat en Lampe s.v. amb aquest
sentit. Recordeu els tres assots penjats a les palmeres fora de
l'església. Altrament, no s'utilitza amb aquest significat en cap
altre lloc de l'obra, sinó clarament en sentit de “administrar la
justícia” (65, 5, Bartelink).
[Palladio. La storia
lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink,
Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 7]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada