Potser no s'apreciarà mai
prou bé el valor de l'aportació de Basili Bessarió (Βασίλειος
Βησσαρίων) a la
conservació de la cultura grega a Occident i a la seva
revitalització, com per osmosi, en el Renaixement.
Ha deixat una gran
producció filosòfica, teològica, retòrica, filològica, en grec i en llatí.
Tanmateix, a mi, no se'm treuen del cap aquelles 57 caixes de fusta
llegades a la República de Venècia, plenes de llibres rastrejats
pels seus emissaris, quan ja Constantinoble havia caigut, per les
biblioteques i els monestirs de Grècia; va ser l'extrem intent de
salvar un patrimoni cultural universal dels embats de la història.
En aquelles 57 caixes, amb
les millors còpies d'Aristòtil, de Plató, d'Homer, de Plutarc,
dels historiadors i filòsofs imperials i bizantins entre d'altres,
hi havia, com diu Sílvia Ronchey, el codi genètic de Grècia. I
encara no li hem donat les gràcies, d'això.
Li dedicaran un seminari
internacional el 4 i 5 d'abril a Venècia. Espero li facin justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada