Narsès arenga els soldats
Narsès
era persona d'allò més sensata, enèrgic i hàbil a adaptar-se a
les circumstàncies. No tenia gens d'instrucció ni es preocupava per
l'eloqüència, però destacava, això sí, per la seva ma esquerra
i sabia defensar les seves idees amb arguments: i això que era un
eunuc crescut entre els luxes de la cort. Era baix d'estatura, i
d'una magresa fora del comú, però tan valent i generós que no t'ho
esperaries. Fet i fet, no hi ha res que impedeixi ser el millor a qui
té un esperit lleial i noble.
Doncs,
aleshores Narsès es plantà al bell mig dels seus soldats i els va
dir: “A qui està avesat a vèncer els enemics en totes les
ocasions i a escometre empreses sempre plenes d'èxits, qualsevol
contrarietat fora de les seves previsions que l'afecti, per
momentània que sigui, li fa perdre l'alegria i li afluixa la
confiança. Jo crec que s'adiu als homes sensats no deixar-se
ensuperbir per la bona sort, i estar sempre amb la ment preparada,
pensant que és fàcil patir un canvi. L'èxit serà molt més
agradable per a qui té aquesta actitud, i tampoc no l'angoixarà
tant fracassar, si mai, inesperadament, se'n donés el cas. Doncs bé,
soldats, veig que us angoixeu més del normal per a les
circumstàncies i és clar que això us passa únicament per presumir
en excés, acostumats com sou a la victòria, i per creure que no
fracassaríeu mai, de manera que, si examinéssiu només els fets en
si mateixos, ignorant aquesta vostra suposició, el desastre no us
semblaria tan gran com creieu. Si és veritat que el general
Fulcaris
– un bàrbar predisposat a la imprudència que sense criteri va
jugar-se-la amb un nombre tan gran d'enemics – va rebre, com és
normal, allò que li esqueia, no vol dir, soldats meus, que cal
témer les circumstàncies i canviar les previsions. Seria una
vergonya que, mentre els supervivents gots – i això que el seu
poble està quedant aniquilat – es procuren aliances, ens creen
cada cop més problemes i de cap manera capitulen davant el seu
destí, nosaltres ara deixéssim perdre els triomfs anteriors i
perdéssim l'entusiasme, només perquè albirem una possible derrota
en una victòria incompleta. En realitat, hem d'estar més aviat
contents per això que ens ha passat. Ara que la supèrbia i les
ínfules s'han moderat podrem afrontar la lluita amb confiança, crec
jo, i tornar a vèncer com abans. És cert, l'enemic ostenta un gran
nombre d'efectius, però nosaltres els serem molt superiors gràcies
al rigor tàctic, si som prudents; lluitem contra uns forasters que
pateixen escassedat d'avituallaments, com és natural, mentre que
nosaltres n'estem ben proveïts. Nombroses fortaleses i ciutats ens
aportaran protecció, si en fes falta, i això ells no ho tindran. I
és més, el Totpoderós lluitarà amb nosaltres, car defensem amb
tot el dret la nostra terra; ells, saquegen la terra d'altri. Així
que, és del tot absurd no confiar plenament i tenir por. No deixem
doncs als Luquesos ni un moment de respir del setge; que cada u de
vosaltres es prepari per a la guerra sense quarter amb tanta de cura
com d'entusiasme.”
