Els generals de Favència
Narsès
amb aquest discurs1
donà coratge als soldats, elevant la duresa del setge de Lucca.
També estava furiós amb els altres generals perquè eren a
Favència, lluny de les posicions estratègiques: i això anava en
contra de les seves previsions. És a dir, considerava que les tropes
d'aquells generals havien d'estar desplegades al voltant de Parma a
tall de barrera murallada, perquè fossin obstacle a les ofensives
enemigues, de manera que ell es dirigiria allà només després de
tenir la Túscia del tot tranquil·la. Ara doncs es donava
l'avinentesa que, com que aquelles tropes s'havien allunyat, els
homes de Narsès eren directament exposats als atacs enemics. I dit i
fet, considerant que era una cosa intolerable, els envià un dels més
fidels –es deia Esteve, i era de la ciutat il·lírica d'Epidamne2–
a retreure'ls la seva covardia i avisar-los que, si no recuperaven
les seves posicions, serien considerats traïdors de l'interès
col·lectiu. Esteve es posà en marxa immediatament, enduent-se
dos-cents cavallers dels més valents, molt ben armats. Van fer el
viatge entre patiments i nits insomnes, ja que un destacament franc
freqüentava aquelles planes, pel farratge i pel botí que treia dels
camps. Per això doncs, es movien de nit, ben agrupats i vigilant-se
a les espatlles, per no ser agafats de sorpresa en el cas fins i tot
d'un combat. S'oien plors de pagesos, mugits de bestiar arriat,
espetecs d'arbres que queien. Aclaparats pel terror, a dures penes
van arribar a Favència i al campament. Presentant-se davant els
generals, Esteve digué: “Senyors, per què us passa això? On és
la glòria de les accions d'antany? I els triomfs
tan importants aconseguits? De quina manera Narsès podrà
prendre Lucca i sotmetre tots els territoris a sud dels Alps si
vosaltres gairebé obriu el camí als enemics i els deixeu anar
lliurement on volen, com si hi estiguéssiu d'acord? Jo no diria res
de negatiu de vosaltres, un altre potser dirà que la qüestió és
la indolència i el menyspreu del bé comú. Però si no us afanyeu a
tornar a Parma, no s'apagarà mai més la còlera de Narsès i,
sempre que hi hagi qualsevol problema, us en donarà les culpes. I
vigileu, estimats generals, que no s'enfadi l'emperador.”
1 Veure
capítol anterior.
2 Durrës
(It. Durazzo) un port de l'Albània, ja Tucídides l'anomena
Ἐπιδάμνος.
[Agathiae
Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, I,
17]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada