Derrota
dels Francs
Atès que els enemics no estaven patint gens, Narsès,
analitzà la situació en conjunt i pensà una tàctica pròpia dels
bàrbars, força practicada pel huns. Manà als seus homes de girar
cua i retirar-se precipitosament, com si estiguessin fugint
espantats, i així atreure els bàrbars com més lluny del bosc
millor, pels camps del pla sense arbres. Ell ja s'encarregaria de la
resta. Van fer doncs així i van fugir. Els francs enganyats per
aquella fuga, imaginant que la por fos real, sobtadament plens
d'ardiment, van desfer la falange i es llançaren en la persecució
sortint del bosc: davant corrien els genets, després venien els
soldats a peu més forts i més ràpids, però tots ells maldaven per
capturar, justament en aquell moment, ni més ni menys que Narsès i
amb poc esforç posar el punt i final desitjat a la guerra, una
vegada per totes. Oblidant-se de la disciplina tàctica, anaven a la
desbandada sense precaucions, tots eufòrics, fent festa amb les
seves esperances. I dels romans, que s'endinsaven a regnes soltes
cada cop més enllà, hom diria que realment fugien aterrits: de
manera tan realista simulaven la por! Quan els bàrbars ja s'havien
dispers pel camp obert i s'havien separat el més possible del bosc,
aleshores tot d'un plegat, a un senyal del general, els romans van
fer girar els cavalls, es tombaren en direcció contrària i anaren
al xoc frontal amb els perseguidors, astorats per la sorpresa, els
van colpir sense pietat i els van repel·lir, canviant la retirada en
contraatac. Dels bàrbars, els genets van ser els primers a
adonar-se del perill imminent i se'n van tornar galopant a regnes
soltes fins al seu campament dins dels boscos, ben contents per
haver-se'n sortit. En canvi, els soldats d'infanteria eren
ingloriosament exterminats, sense ni poder pegar un cop, esvalotats i
aclaparats com eren per aquell daltabaix increïble. Jeien tots, aquí
i allà, talment com un ramat de porcs o de bens miserablement
putrefactes. Atès que havien mort precisament els homes millors, més
de nou-cent, els supervivents van moure en retirada i es van unir de
nou amb els seus cabdills, perquè ja seria perillós per a ells
restar separats del gros de l'exèrcit.
Narsès doncs, tornat a Ravenna, quan ho va tenir tot
ben organitzat, es dirigí a Roma on hi passà l'hivern.
[AQUÍ ACABA EL PRIMER DELS CINC LLIBRES DE LES
HISTÒRIES D'AGATIES ESCOLÀSTIC]
[Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R.
Keydell, Berlí, 1967, I, 22]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada