Sàvia, la meuca honora el
perfum amb perfum.
[Jean
Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed.
Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 83, pàg. 293].
[Aquest únic hexàmetre
aparentment insignificant és una petita demostració d'aemulatio
típicament bizantina. La referència és el poema 90 de l'Antologia
palatina:
Πέμπω
σοι μύρον ἡδύ, μύρῳ τὸ μύρον θεραπεύων,
ὡς Βρομίῳ
σπένδων νᾶμα τὸ τοῦ Βρομίου.
T'envio un
dolç perfum, tot honorant el perfum amb perfum,
com si libés
a Bromi amb licor de Bromi.
És com
desmuntar el poema, de context eròtic i pagà, i tornar-lo a muntar
en el context evangèlic de Lluc 7, 37, tot fent referència també
al μύρον ἐκκενωθὲν ὄνομα σοί
del Càntic dels càntics 1,3 (perfum que s'escampa és el teu nom).]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada