Joan Geometres: Sobre la desfeta dels bizantins al congost de Bulgària

Em pensava que mai –ni que el sol s'hagués esfumat!– no serien

   més forts els arcs dels misis¹ que les llances ausònies².

Al diable muntanyes cruels! al diable inhòspits penya-segats!

   on el lleó³ tremola davant d'un cervató.

[El poema es refereix a la derrota que va patir, l'any 986, l'exèrcit del general Lleó Melissenos a la Porta Trajana als Balcans per mà dels búlgars.] 

 

1 Els búlgars. Típic anacronisme bizantí.

2 Els bizantins.

3 L'objectiu és el general, Lleó Melissenos, responsable de la derrota.

[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 90, pàg. 305]

Joan Geometres: Poema 87

«Per al cos a cos que bona és l'espasa allargada, però a dalt

dels bastions és l'arc que sempre domina.» Això cridà Ares.

[Aquest dístic, és com una resposta al retret adreçat a Ares en l'elegia anterior, sobre la injustícia en el combat entre els qui duen l'espasa i els que usen l'arc.]

[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 87, pàg. 301]