Abunden les fruites del temps1
i a la vinya el raïm ja madura,
i alhora, dels ruscs va
vessant la mel verda2;
hi ha exuberància: mamelles,
anyells guimbant tot el dia,
cabres inflades de llet,
espigues que miren avall.
Ocells i boscos i arbres
ombrosos afinen les veus,
i amb la frescor de les
aigües, els còdols esclaten de joia;
ressona a l'uníson un cant de
cigales i, encara més dolç, de †
caderneres3.
Canta, Joan, tu també alguna
cosa, malgrat els afanys.
1 Ὥρια
πάντα τεθήλε inspirat probablement a
un vers de Nonnos (Dion. 42, 294). Ἄνθεα πάντα
τεθήλε.
2 Com
en Od. X, 235, per exemple.
3 El
manuscrit porta ναυτίλος (mariner).
Nosaltres optem per la interpretació de Piccolos i Dübner,
ἀκανθυλίς.
[Jean Geomètre, Poèmes en
hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van
Opstall, Leiden Boston, 2008, 206]
