Joan Geometres: L'estiu

Abunden les fruites del temps¹ i a la vinya el raïm ja madura,

   i alhora, dels ruscs va vessant la mel verda²;

hi ha exuberància: mamelles, anyells guimbant tot el dia,

   cabres inflades de llet, espigues que miren avall.

Ocells i boscos i arbres ombrosos afinen les veus,

   i amb la frescor de les aigües, els còdols esclaten de joia;

ressona a l'uníson un cant de cigales i, encara més dolç, de † caderneres³.

   Canta, Joan, tu també alguna cosa, malgrat els afanys.

 

1 Ὥρια πάντα τεθήλε inspirat probablement a un vers de Nonnos (Dion. 42, 294). Ἄνθεα πάντα τεθήλε.

2 Com en Od. X, 235, per exemple.

3 El manuscrit porta ναυτίλος (mariner). Nosaltres optem per la interpretació de Piccolos i Dübner, ἀκανθυλίς.

 

[Jean Geomètre, Poèmes en hexamètres et en distiques élegiaques, Ed. Emilie Marlène van Opstall, Leiden Boston, 2008, 206]