Però jo no em conformava amb una barba espessa, hi ha el pentinat
descurat a més a més: rarament em tallo els cabells i les ungles i
sovint tinc els dits bruts de tinta. Si voleu saber un secret, tinc
el pit atapeït de pèls –com els lleons, els reis dels animals–
i no me l'he afaitat mai per mal caràcter o deixadesa, i no he
allisat ni suavitzat mai cap altra part del meu cos1.
A vosaltres, us ho diria, fins i tot si tingués una
berruga com Cimó: i perdoneu, però de moment no en tinc. Canviaré
de tema, doncs.
No en tinc prou amb un cos així: practico a més a més d'un estil de vida inaguantable. Com que sóc un superficial, evito els teatres, i per insensibilitat he exclòs de la cort l'art dramàtic, excepte que pel primer dia de l'any2 –com si fos un pagès de pocs recursos que ha de pagar un tribut o una taxa a un amo inflexible–, llavors hi vaig amb cara d'algú que ha de fer una expiació. D'altra banda, tot i ser un emperador de gran renom, no disposo d'algú, una mena de prefecte o governador que tingui la Direcció General de Teatres i Curses de Carros. Vosaltres que fins fa poc podíeu contemplar això, ara recordeu «aquella joventut, aquella ment, aquell cor»3.
No en tinc prou amb un cos així: practico a més a més d'un estil de vida inaguantable. Com que sóc un superficial, evito els teatres, i per insensibilitat he exclòs de la cort l'art dramàtic, excepte que pel primer dia de l'any2 –com si fos un pagès de pocs recursos que ha de pagar un tribut o una taxa a un amo inflexible–, llavors hi vaig amb cara d'algú que ha de fer una expiació. D'altra banda, tot i ser un emperador de gran renom, no disposo d'algú, una mena de prefecte o governador que tingui la Direcció General de Teatres i Curses de Carros. Vosaltres que fins fa poc podíeu contemplar això, ara recordeu «aquella joventut, aquella ment, aquell cor»3.
[Giuliano
Imperatore, Misopogon, Ed. C. Prato i D. Micalella, Roma, 1979, pgg.
6-8]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada