«Tu no saps estar amb
la gent i tampoc no ets dels de Teognis1:
no imites el pop que pren el color de les pedres; al contrari,
adoptes una certa, proverbial, rusticitat de la gent de Míconos,
ignorància i ruqueria. No t'has adonat que no tenim res a veure amb
celtes, tracis i il·liris? No veus quantes botigues hi ha a la
ciutat? Et fas odiar pels botiguers si no els deixes
vendre queviures al poble i als foresters al preu que volen. Ells
acusen els terratinents i tu, aquests també, te'ls has enemistat
obligant-los a actuar amb justícia. Els pròcers de la ciutat que
han rebut dos perjudicis, per la manera com se n'aprofitaven gaudint
de dobles beneficis, com a terratinents i com a comerciants, ara
naturalment se'n planyen privats dels guanys de totes dues
activitats2.
D'altra banda el poble siri s'enfada perquè no pot emborratxar-se i
ballar el còrdax, i tu, convençut que els estàs mantenint prou bé
amb provisions de blat a manta. I la simpàtica pensada de no
preocupar-se que a la ciutat no falti peix de roca? Ahir fins i tot,
quan algú es va plànyer del fet que al mercat, de peixets i
ocellets, no no se'n trobaven gaire, tu vas i li dius, amb una rialla
burleta, que a una ciutat seriosa només li cal pa, vi i oli, i si
vol carn, això ja és disbauxa, i que discutir sobre peixos i
ocellets és el súmmum de la disbauxa i del desvergonyiment a què
no van arribar ni els pretendents d'Itaca; i que si a un no li prova
alimentar-se de carn de porc i d'ovella, serà bo que es passi als
llegums.
Vas establir amb
convicció aquestes normes per als tracis, conciutadans teus, per als
gals obtusos, que –per desgràcia nostra– t'han fet dur com un
roure o un auró, però tampoc un maratonòmac3,
sinó un mig acarnès, un home d'allò més odiós i insuls. No era
millor omplir la plaça de perfums al teu pas, acompanyat per uns nois bonics, que poden rebre les mirades dels ciutadans, i
per uns cors de dones com dels que hi ha aquí cada dia?» ...i que
jo anés girant l'esguard cap enrere, tot llançant mirades sensuals
arreu, per semblar bonic als vostres ulls, no pas en l'ànima, sinó
en l'aspecte? Car, tal com penseu vosaltres, la veritable bellesa
interior és viure de manera hedonista.
A mi, el meu preceptor
em va ensenyar a mirar al terra quan anava a l'escola, i de teatre,
no en vaig veure abans de tenir més pèls al mentó que al crani, i
a aquella edat mai per compte meu o per voluntat meva –van ser tres
o quatre cops, ja ho sabeu–, per complaure Pàtrocle4:
el sobirà que era parent pròxim meu ho havia ordenat; i jo encara
era un ciutadà particular.
Cal que em perdoneu,
doncs; us ofereixo en lloc meu, perquè el pugueu odiar amb encara
més raó, el busca-raons del meu preceptor que en aquella època
m'amargava la vida ensenyant-me que només hi ha una via, ell és el
responsable de la meva enemistat actual amb vosaltres: em va produir
en l'ànima –m'ho va com gravar– allò que llavors jo no volia,
però s'hi dedicava amb entusiasme com si volgués fer una obra
d'art, tot anomenant honor, crec, la rusticitat, saviesa la
impassibilitat, virilitat el no cedir a les passions, car la
felicitat no surt per aquí. Quan jo encara era un nen –ho heu de
saber, per Zeus i per les Muses!– el preceptor em repetia cada dia:
«No et deixis arrossegar per l'estol fanàtic del teatre dels
coetanis teus a interessar-te per espectacles d'aquest nivell. Tens
ganes de curses de cavalls? N'hi ha una de molt ben descrita per
Homer, agafa el llibre i estudia'l a fons. Sents parlar
de dansaires pantomims? Deixa'ls estar! La canalla dels feacis té
danses més virils; tens Femi com a citarede i Demòdoc com a cantor;
fins i tot hi ha moltes plantes en Homer de les quals sentir-ne
parlar és més agradable que veure-les:
A
Delos, sí, una vegada, al costat de l'ara d'Apol·lo,
vaig veure un tany
de palmera novell que així s'enfilava.5
també l'illa boscosa
de Calipso, els caus de Circe o el jardí d'Alcínou: que ho
sàpigues, no veuràs res que sigui més agradables que tot això.»
1 Diehl
I, 128, 215.
2 Una
cosa bastant inusual a Roma la doble activitat agrària-comercial.
3 Al·lusions
als Acarnesos d'Aristòfanes (v. 181).
4 Πατρόκλῳ
ἐπίηρα φέρων. És com una dita. Veure Ilíada (1, 578)
πατρί φίλῳ ἐπὶ ἧρα φέρειν Διὶ... .
5 Odissea
6, 162 (trad. C. Riba).
[Giuliano
Imperatore, Misopogon, Ed. C. Prato i D. Micalella, Roma, 1979, pgg.
32-38]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada